Carbasses reials

Un relat de: mataranyes

L'Alícia i el príncep
(Júlia Costa)

L'Alícia dormia sota d'una alzina
I el príncep dels somnis la va despertar:
-Vols ser la princesa del palau de vidre,
la reina més bella d'un regne llunyà?

-No vull ser princesa, ni tampoc ser reina,
vull ser àliga blava al cel transparent,
vull ser marinera, al mar dels meus contes,
o cercar planetes al gran firmament.

El príncep dels somnis va fer mitja volta,
I al trot sense pressa pel vell camí ral,
Va tornar al seu regne de palaus de vidre
Amb una carbassa al sarró reial.





Des d'un llunyà país

Estimada meua:

Ja saps que des de que vaig naixer ja estava decidit que tu i jo compartiriem la nostra vida quan arribara el moment adequat. Aquest moment ha arribat. Mon pare, el rei, ja està vell i ha decidit que ja tinc l'edat suficient per fer-me càrrec del regne. He decidit que ens casarem dintre de dos mesos. Tens el temps necessari per deixar tancats tots els assumptes pendents que tingues al teu regne i vindre cap al meu palau per preparar tot allò necessari per a la boda. La nostra boda es celebrarà durant una setmana en tot el regne. Hi haurà el millor vi i les millors viandes per a tots els meus comensals entre els quals estaran el prior de la catedral, tots els bisbes i arquebisbes, el papa i potser fins i tot puga fer acte de presència el molt honorable Princep Blau ( tothom sap que no és més que un actor cregut vingut a menys, que no va portar bé allò de la fama. Ha acabat enganxat a les drogues i anant al "diario de Patricia". Quin canvi. Ell!, que em tirava en cara a mi que no ligava amb ninguna tia. Serà "xuloputes"? A més és un hipòcrita, on s'ha vist que un príncep siga republicà? Tanmateix la seva presència em vindrà bé per a atraure la premsa rosa a la boda. Sempre podrem vendre l'exclussiva per un bon grapat d'euros i fer una bona escapada abans de començar el regnat.)

Alícia del meu cor, és tan gran el meu deler, que pense més en vos que en qualsevol assumpte relacionat amb el govern del meu regne. Els meus consellers estan fins a la coroneta de mi, però jo que sóc el futur rei per sang, tinc dret a ser feliç més que ningú, no? ¿I com vaig a ser-ho si no us puc tindre encara al meu costat, si no us puc acaronar i compartir els meus llavis amb els teus mentre ens fonem càlidament l'un amb l'altre?

Ja sé que encara no ens hem vist en persona, però ma mare, la reina, no em deixa tindre l'ordinador al dormitori reial, sinó t'haguera pogut veure amb la webcam. Diu que els consellers reials li han recomanat que de ninguna manera podia tindre l'ordinador a la meua habitació, que era molt perillós i que ves tu a saber quina classe de gent podia conèixer xatejant, o en quins altres perills podia incurrir, perquè segons ells internet és una invenció del diable ( quin pillastre aquest diable, com és que sempre fa ell allò que més m'abelleix a mi?). Li han recomanat a ma mare que us escriga una carta que això em permetra millorar la meua expressió i que a més seguirem amb la tradició: no ens veurem fins al dia de la nostra boda. A mi això també em resulta interessant, perquè és com un joc i una motivació esperar-te fins al dia més desitjat de la meua vida.

Jo, però, ja sé com eres. T'he imaginat milers de vegades mentre somiava. No cal dir que qualsevol princesa ha de tenir els cabells rosos, els ulls blaus, una cara angelical acorde al seu caràcter de servici i lealtat cap al seu home i senyor que en aquest cas sóc jo. També us imagine nua de quan en quan... i m'alivie jo sol esperant que podam fer real el més meravellós acte d'unió carnal entre les persones, fruit, com no podia ser d'una altra manera, de l'amor profund que ens professem mutuament i per a tota la nostra vida reial.

Sí, ja ho sé. No cregues que sóc babau. Estaràs pensant: i si tant d'interés té en mi com és que no m'havia escrit fina ara, com és que no m'ha enviat cap missatger reial o per l'amor de Déu, com és que no utlitza el telèfon movil? Doncs molt senzill ara t'ho explicaré carinyo meu. Ja saps que sóc una persona molt ocupada, moltes persones depenen de mi i el meu regne és tan gran com la teua fantasia puga imaginar, doncs és allí on naix i mor el meu regne. A més no era qüestió de manar-li-la fer a l'escrivà doncs era una qüestió molt personal ( i encara t'en diré una altra: com que ara tot el món escriu amb Word el molt pillastre m'ha abandonat per falta de feina i se n'ha anat a l'Índia).

I dels missatgers, que et puc dir? També me s'han revelat ( últimament pense que tu ets el meu únic consol). Esperen que els millore el seu contrat laboral. I quina culpa tinc jo de que la crisis afecte fins als pressupostos reials? No veuen les notícies o és que no s'han enterat d'allò de Lehman Brothers? És una crisis a nivell mundial, per l'amor de Déu!!
Els meus ciutadans es veuen afectats i no em poden pagar la part que els correspon de la seua collita: ni gra, ni ovelles, ni vaques. Un pagés m'ha oferit unes llavors d'una planta i m'ha dit que si bé no em donarà diners ni riquesa, em consolarà les penes. La planta té unes fulles grans grans agrupades en un sol peciol i són verdes i dentades. M'ha dit que es diu cannabis. La veritat és que m'agrada molt i a ma mare també. Des de que la prén li ha canviat el caràcter a millor. Ja la tastaràs quan estigues a palau.

I el mòvil? Una estafa. No tinc al meu regne ni una sola companyia de comunicació movil que dóne uns serveis de qualitat. I ara m'he deixat engatusar per una companyia que té nom de fruita, com és diu..? ah! Sí! Orange, i és clar, ací al mig del bosc no tinc cobertura així que no et puc trucar. Això que tinc tarifa plana i els pague una ovella al mes!

Ja saps que la meua educació ha estat a càrrec dels monges del la catedral que hi ha al costat de les terres que pertenixen al palau. Des de menut m'he criat entre ells fidel a les creences catòliques, com ha de ser. Et dic açò perquè ha arribat a les meues oïdes que no portes a terme totes les teues obligacions religioses, que com a promesa del futur rei has d'acomplir. No t'ho dic per mi, sinó per ma mare que en aquestes qüestions no en deixa passar ni una, i no voldràs tindre a la sogra en contra abans d'arribar a palau! Tan sols cal que et deixes veure en les oracions que es celebren diariament a la teua catedral. Estic segur, a més , que si no acudixes a les celebracions del Senyor és perquè tens alguns raó poderosa que t'impedeix fer-ho.

Jo, però, a pesar de la meua devoció també tinc algunes contradicciones en quant als principis que regeixen la religió cristiana. Des de menut m'he criat entre les fredes pareds de la catedral. Els meus pares no m'han donat el carinyo que poden donar altres pares amb unes obligaciones menys importants. A mi m'han criat les sirventes que per a això estaven. Allí en l'escola de la catedral els monges han estat del tot inflexibles en quant a la meua educació, han estat molt durs amb mi per por a les represàlies que el rei podia imposar-los si jo no haguera estat criat correctament per poder exercir les obligacions d'un rei. Sempre m'he comportat com cal però hi ha una cosa que els monges mai han pogut controlar: el meu fluix caràcter que sempre ha fet que necessitara alguna persona al meu costat que em done ànims i reafirme la meua autoestima. Així, quan jo tenia uns 16 anys vaig coincidir en l'escola amb Juli, un bon amic, que més tard es va ordenar monge. Junts vam compartir moltes coses i ell, conscient de com era jo, sempre em feia costat. Compartiem moltes coses de la nostra vida: alegries, penes, i més...

Bé, ja et contaré més coses de la meua vida quan estigues a palau, que espere que siga prompte.

El teu estimat.


Estimat (?) princep:

Començarem deixant les coses ben clares que jo sóc molt directa: "al pan pan y al vino vino". T'hauràs adonat que a l'encapçalament de la carta no he posat ni la data ni el lloc des d'on t'escric, i això no és casualitat sinó que ho he fet així per tal que no sàpigues on estic i no em pugues trobar mai ( no com aquella tros d'ase que es va deixar les sabates a palau. Jo no seré tan ignorant, no aniré deixan-te pistes per tot arreu per a que després em manes buscar i em decapites per desobeïr-te, que ja ens coneixem! Per cert, les sabates de la Ventafocs, de quina marca eren? És que quan les vaig veure al conte em van agradar i vull veure si les trobe al centre comercial ).

També t'hauràs adonat ( o no, perquè mira que eres tan poc espabilat. Això salta a la vista, o millor, a les oïdes, perquè és ben sabut a tot el regne la teva falta de perspicàcia) que el fet de posar estimat a la salutació tan sols ha estat un tractament oficial, però en cap cas es reflexe dels meus sentiments cap a tu.

Que equivocat estàs si penses que vaig a casar-me amb tu tan sols perquè la bruixa de ta mare així ho va decidir quan jo vaig nàixer, i tan sols per interessos polítics. Jo per la meva banda ja li he dit als meus pares que de regnar res de res. A mi no em van ni els regnats, ni les obligacions ni molt menys això del matrimoni. Però si jo encara he de fer moltes coses a la meua vida: tinc planejat viatjar per tot el món, així que com vaig a decidir quedar-ne enclaustrada entre les pareds del teu horrible i fred palau ( a més, no tens calefacció central, i això seria una condició sine qua non en el cas improbable que decidira anar a palau). I a més rodejada per un espés bosc! Que vols que faça allí caçar llops? A mi em va més caçar altres coses. I en relació amb això t'he de dir que el princep Blau, al que ten odies, té ben guanyada la seua fama de "ligón" i pots dir el que tu vullgues d'ell, però té unes qualitats increïbles que ara no vaig a contar-te. Tan sols et diré que té una tècnica impressionant amb un múscul del cos, i no és el bíceps.

Dius que t'han arribat a les teues oïdes coses sobre mi. Són totes certes. Creu-te sempre les que parlen més mal de mi. Seran les ver
taderes. Jo no sóc tan hipòcrita com tu. He de cidit gaudir de la vida, A mi no m'agrada tot allò relacionat amb la religió. M'interessan altres coses relacionades directament amb la ciencia i no amb les creences ni els dogmes de fe, que no serveixen per a res. A mi per exemple m'interessa l' agricultura. Particularment estic interessada en el cultiu d'eixa planta amb la que el teu pagés t'ha pagat. Ja he fet algunes proves per criar-la però amb no massa èxit. De moment tan sols la compre. Per cert, a compar-la vaig a un barri del teu regne que deuries tenir en compte, perquè mare de Déu!, quins pillastres hi han per ahí. L'altre dia justament van fer un reportage d'aquest barri en "Callejeros". No veus la tele? És que no t'enteres de res!

També t'he dir que no cal que et mastubes més pensant en mi. Preferisc pegar un reial polvo més que un polvo reial. No et necessite per a res. Em sobren els tiarros bons. I per cert, pel que veig tu també t'apanyes molt bé sense ninguna dona al teu costat. Si és per mi no et talles continua amb el tal Juli que al parèixer et complau prou bé. Sempre pots instaurar el "dia del orgullo gay" al teu regne, veuràs que contents es posen els teus súbdits més progres. Ja m'imagine a ta mare, la reina, dalt d'una carrosa amb la bandera de colors. Aleshores, ja no serà una reina, serà la reinona.

P.D. Tan sols vaig a demanar-te un últim favor, que acompliràs si tan d'amor dius que em tens. Podries enviar-me on jo et diga un poc de cannabis mentre jo depure la meua tècnica i puga tindre suficient cultiu per al consum propi. Potser si aprenc suficient em dedique a açò, qui sap?

Gràcies, rei.


Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    rnbonet | 05-07-2009

    Homor, ironia, tocs moderns,... Tota una troballa!

    Salut i rebolica!

    PS. No recorde haver llegit abans alguna cosa teua. Un altre dia.
    Ah! No pose 'nota'!

l´Autor

Foto de perfil de mataranyes

mataranyes

16 Relats

41 Comentaris

23861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig nàixer l'any 1977, en un petit poble al sud del País Valencià. Sóc mestre d'educació musical i m'agrada escriure, encara que em resulta bastant difícil, per això sols escric quan tinc una idea que realment crec que val la pena escriure. M'agrada molt llegir, escoltar música, el cinema, etc. és a dir, qualsevol cosa per oblidar-me de les coses de totes les dies.
M'agraden molt els llibres infatils i juvenils.