Lorena ( categoria : èxit/fracàs)

A l'escola de Lorena tot és especial. Quan entres per la porta principal de l'escola et rep un gran cartell que diu : "Benvingut sigues, sigues d'on sigues", i la sensació de benestar t'acompanya.

Quan entra a classe, Lorena saluda el Toni, el mestre maldestre, que ordena la seva taula mentre dóna la benvinguda a tothom.

També hi ha a l'horari un hora especial que diu: hora de parlar, i tothom parla alegrement sense por, ni discussions. I tothom s'escolta.

Toni, té al seu calaix un aparell magnífic: un catalitzador de nens. No us imagineu un grans aparell lluent, amb molts botons i llums. No, no. És una simple caixa de cartró oberta per baix i per dalt. Quan el Toni te la passa pel cap i la treu pels peus et diu: ara i sempre seràs especial. I els nens s'ho creuen. I s'estimen.

A l'escola tothom vol molt a Lorena, perque Lorena és especial. Lorena sempre fa coses sorprenents i meravelloses: totes les dies deixa sorprés el Toni perquè és capaç de rectificar els científics i altres set-ciències que ens diuen com hem de fer exactament les coses:

Lorena quan fan 7 per 7?
Fan 123.456.789
No, no fan 49.
Perquè sols 49? Jo vull que estiguen tots els números.

Així que per a Lorena totes les operacions matemàtiques possibles i no possibles donen com a resultat 123.456.789, la qual cosa sempre alegra molt els altres xiquets i fins i tot al Toni.

Un dia Lorena estava trista. No es sentia especial, se sentia diferent. Aleshores cadascú va escriure com era Lorena. Quan vam acabar de llegir-ho tot Lorena somreia.

De vegades, és Toni qui està pensatiu. Es mira la Lorena i no para de pensar i d'escriure en papers, i més papers, i de parlar amb uns i amb altres i de llegir açò i allò... i de vegades no vol fer res més.

A l'escola Lorena és feliç.

I Toni també.