Injecció de vida

Un relat de: magalo
Dóna’m la mà,
vull que notis
com t’entra la meva força.
Els porus són com uns túnels
per on circula la vida,
i l’energia es barreja
al creuar la nostra pell.

Sent com un lleu contacte
t’injecta un munt d’alegria
i com una àgil manyaga
s’enfila fins els teus ulls.

Nota com s’evapora
la llàgrima que sortia
i com ara molts somriures
pugnen per poder estar amb tu.

Dóna’m la ma,
vull que notis
el raig d’il•lusió que t’entra,
com tornen tots els teus somnis
i la soledat se’n va.

Veuràs com la sang borbolla
si abraces la mà que et dono,
sabràs que el teu cor sospira
notant la felicitat.


Comentaris

  • Hola veina,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 25-07-2012 | Valoració: 10


    Acabo de llegir el teu poema i m’agradat molt.

    Les paraules que utilitzes són molt encertades per donar una bona injecció a la vida, ojalà que ajudessin també a no perdre-la!
    No sabia que també organitzessis “temes per concurs” o fora de concurs, és igual, simplement que els organitzessis!
    Una abraçada Marta.

    Gemma

  • La sang que reviu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2012 | Valoració: 10

    I la sang, és tan important! El tacte, el tacte de les mans transmet tant! A vegades no cal dir gaire coses, simplement agafant una mà i tancant els ulls, notarem allò que volem transmetre. Un poema deliciós, ple d'aquell sentiment que encomana, com una bona mà sobre una altra. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com