Infidelitat

Un relat de: Maria Clara Prat Roig

- Ricard, tu m'enganyes?
- Zzzz...
- Ricard, que no em sents?
- Zzz...eh?
- Que si tu m'enganyes?
- Que, què...?
- Que si m'enganyes, que si tens una altra dona!
- Però què dius ara?!, quines coses de parlar en aquestes hores!
- Qualsevol hora és bona, digues, en tens una altra?
- I és clar que no!, però què t'ha agafat per fer-me aquesta pregunta?
- Res, però tenia un dubte, i quan es té un dubte s'ha de resoldre, no?
- Un dubte?, què he fet jo perquè dubtis de mi?
- No cal fer res, però és sabut que a les empreses hi ha sempre embolics entre secretàries i caps, o entre companys i companyes de feina, i tu t'hi passes moltes hores a l'empresa, a més també viatges molt...
- I perquè viatjo i treballo molt has de dubtar de mi?
- Home, jo et tinc plena confiança, però mai se sap...
- Si em tinguessis plena confiança no em faries aquesta pregunta...
- Potser si et sap greu és que tens alguna cosa per amagar...
- No diguis bestieses!, però em sap molt de greu que dubtis de mi, em sembla que t'he demostrat sempre que t'estimo, no?
- A vegades un fa aquestes coses per dissimular, la Berta per exemple, tant que n'estava del seu Llorenç, i mira... ell feia deu anys que l'enganyava amb la seva secretària.
- En Llorenç?, aquesta sí que és bona!, no en sabia res.
- Clar, perquè tan sols fa una setmana que s'han separat, i ho tenien molt amagat, jo me n'he assabentat per la Carme, que és íntima amiga de la Berta. Sobretot no ho diguis a ningú...
- La Carme, ja ho entenc, aquesta tarda has anat a fer un cafè amb les teves amigues, no?
- Sí, i què passa?
- Doncs que elles t'han inflat el cap. No tens prou personalitat, tu, per no deixar-te influenciar per elles?
- Jo no em deixo influenciar per ningú, sembla que no em coneguis, però, és clar, quan al teu voltant hi ha tants embolics...
- Quins embolics? A part de la Berta i en Llorenç, que tu m'has dit ara, jo no en conec cap més...
- Au va, no et facis ara l'innocent, de la teva empresa quants s'han separat ja?, i quants estan embolicats? Si tu mateix me'ls has explicat...
- Sí, pot ser sí, però això no té res a veure amb nosaltres; fa deu anys que som casats i ens estimem, l'estimació es basa en la confiança...
- Això deia sempre la Rita, i ara ha deixat el seu marit i s'ha embolicat amb un pare de l'escola que ha deixat també la seva dona.
- Caram!, tu dius de la meva feina, però deu n'hi do el "marro" que hi ha pel poble.
- Ui si t'expliqués...! en Pep, que fa reparacions per les cases, diu que més d'una vegada se li han insinuat les clientes...
- En Pep?, qui és aquest Pep?
- Un pare que ve a prendre el cafè amb nosaltres; com que la dona treballa tot el dia, ell dina sol, i després s'ajunta a fer el cafetó.
- I ell tot sol amb tot de dones?
- No està sol, també ve en Lluís, és funcionari i les tardes les té lliures, és ell el que va a buscar els nens a l'escola, la dona treballa tot el dia.
- Em pensava que només hi anàveu dones, a fer el cafè.
- Al principi sí, però quan en Pep em va venir a arreglar el televisor vàrem parlar de l'escola i dels nens i casualment la seva filla gran fa el mateix curs que el nostre gran, i comentant que me n'anava a fer el cafè s'hi va ajuntar. És molt divertit, sap uns acudits molt bons.
- Doncs deu saber uns acudits bons, però el televisor encara no va prou bé.
- El dimarts que ve vindrà a acabar-lo d'ajustar, l'altre dia quan em va penjar el quadre m'ho va dir...
- Penjar el quadre?, quin quadre?
- Aquell que feia un any que s'estava a l'estudi esperant a ser penjat.
- Això és cosa meva, qui recoi li ha donat permís, a aquest Pep, perquè pengi un quadre...?
- Jo; n'estava tipa de veure el quadre a terra, qualsevol dia s'hauria trencat el vidre.
- Doncs no em fa cap gràcia que un foraster vingui a casa a penjar-me els quadres.
- No em diràs que estàs gelós?
- Joooo? Quina bajanada! Però em fot que demanis a qualsevol que et pengi un quadre.
- Mira, feina que t'has estalviat, encara m'hauries d'estar agraït.
- Sí, ja veus, agraït que un poca-solta em pengi un quadre.
- En Pep no és un poca-solta, si el coneguessis et cauria molt bé.
- No tinc cap interès a coneixe'l, i tampoc vull que vingui més a casa.
- Home, el televisor l'ha d'acabar d'ajustar...
- Ja n'avisarem un altre, i que sigui més eficient.
- Ah! no, en Pep ho ha començat i ho ha d'acabar ell, sinó què pensarà...?
- Se me'n fot el que pensi, inventa't una excusa.
- Ja te la inventaràs tu, jo no tinc cara per dir-li que no vingui. I ara anem a dormir que és molt tard i estic molt cansada. Au, bona nit.
- Ara estàs cansada? Doncs jo ara estic ben desvetllat!
- Demà no hi haurà qui et llevi...
- Per culpa teva, m'has ben trasbalsat...
- Au va, dorm...
- No puc dormir ara.
- Zzzz...
- Laura, tu m'enganyes?



Comentaris

  • Jaja![Ofensiu]
    bruNa | 01-06-2009 | Valoració: 10

    és bonissim i molt original! M'ha fet molta graica el final; Laura, tu m'enganyes?

    Molt bo! m'agradaria saber si ell l'enganya o no!

    Bruna De Juana

  • crohnic | 01-06-2009 | Valoració: 10

    Gràcies per recomenar-me aquest relat!! L'he trobat boníssim! Uns diàlegs molt bons, àgils i creibles... Sens dubte, a vegades a partir d'una pregunta es van desvettlant secrets que d'altra banda haguéssin passat desaparcebuts...
    T'agreeixo també la preocupació pel meu estat anímic... No obstant, el relat "declaració d'amor" no és autobiogràfic en cap sentit. Encara que evidenment hi ha alguna refelxió que comparteixo amb el protagonista del relat... I en moments que no són bons, potser és inevitable que aquests pensaments augmentin... De totes maneres, com tu fas referència, la vida no es pot entendre sense humor...

  • a la corda fluixa[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-03-2009 | Valoració: 10

    Estirant la corda... de temes trivials
    van sortin coses, veritats, mitjes mentides
    i en aquest equilibri entre sinceritat
    i petits secrets , sobreviu quasi tothom,
    potser... a la corda fluixa.

    Avet

  • Dinàmic i versemblant[Ofensiu]
    angie | 03-03-2009

    M'ha agradat aquesta manera de jugar amb la psicologia de la parella. El teu relat és com un peix que es mossega la cua, molt bé.
    Tens un estil diàfan, proper.
    En llegir-te m'ha vingut al cap la sèrie de relats d'en Maurici, sobre Coses de Parella. Te'ls recomano, són ben divertits.
    És el primer cop que et llegeixo, però continuaré la visita en un altre moment.

    angie

  • Felicitats![Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-12-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat... i molt!
    Aquests tipus de diàlegs "m'enganxen"... no els puc deixar.
    Continúa escrivint i ja aniré passant a visitarte de tant en tant.
    - Joan -

  • S'ha girat la truita...[Ofensiu]
    deòmises | 14-12-2008

    Bona situació, versemblant i amb frescor.

    Gràcies, d.

  • Un diàleg brillant[Ofensiu]
    nuriagau | 13-12-2008 | Valoració: 10

    Un diàleg brillant i lleuger, dinàmic i creïble, com diu en darkman, amb un fil conductor molt amè.

    Realment serveix d'exemple per al que tu mateixa assenyales a la teva biografia: La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els grans tràngols de la vida... Per a mi la ironia, a més, és un signe d'intel·ligència.

    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • àgil[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-12-2008

    i divertit.
    Bon diàleg, dinàmic i creïble, amb un bon nivell de mala llet conjugal... psicologia familiar de parella.
    jo crec que l'enganya, i si encara no ho fa, ho farà aviat.

    Una abraçada

    Ferran

  • On neix ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-12-2008 | Valoració: 10

    Molt bon relat. Descriptiu al detall. I també el seu final. Moltes vegades, Maria Clara, l'infidelitat neix en el pensament de la persona.... que en la realitat no hi ha res.
    És com bufà un globus...
    La bufera o millor dit les ganes de bufà, sí que cal plantejar-se.

  • Un diàleg ben trobat[Ofensiu]
    M.Salles | 13-12-2008 | Valoració: 10

    Està bé com li dóna la volata a la situació. Potser es podria millorar el títol, potser és massa previsisble?
    De vegades és dificil robar un bon títol als textot, no trobes?

  • Felicitats[Ofensiu]
    Calderer | 13-12-2008

    Uns textos senzills, d'un ritme molt bo i amb un humor irònic. Felicitats pels contes i benvinguda. Compartim algunes coses: som nous en aquest àmbit relataire, en agrada la ironia i l'admiració pel gran Pere Calders.

    Espero seguir llegint els teus textos

    Lluís

  • Sospita[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2008 | Valoració: 10

    Molt bona la teva prosa, clara i precisa.
    Absolutament versemblant el teu relat, divertit i àgil.
    Un diàleg molt ben portat, d'un extrem a l'altre, sense decaure ni divagar.
    Es pot demanar més?
    Un personatges ben insinuats, sense carregar les tintes amb descripcions innecessàries!

    Ja que la lectura d'avui m'ha agradat tant, tornaré per anar descobrint la teva obra, si no et fa res... sospito que resultarà molt interessant!

    De moment, t'envio una abraçada afectuosa per celebrar que avui t'he descobert com autora,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Clara Prat Roig

Maria Clara Prat Roig

8 Relats

52 Comentaris

16442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Escriure i dibuixar sempre han sigut les meves afeccions, ja des de petita m'agradava llegir i quan alguna cosa m'afectava necessitava escriure en un paper els meus sentiments. Va ser però quan vaig llegir en Pere Calders que em vaig interessar molt pels contes, quantes coses s'arribaven a sintetitzar en una història curta...! Em vaig apuntar a un curs d'escriptura creativa i a partir de llavors vaig començar a escriure i ja no he parat.
He quedat finalista en diferents concursos de conte curt per adults, en "l'Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor" de Reus, en "Les Millors pàgines " de Granollers, en el concurs literari "Narracions breus del Port d'Aiguadolç" de Sitges, en el "Premi Vent de Port" de Tremp i en el "Premi de narrativa curta per internet Tinet". He publicat alguns contes en dos llibres patrocinats per la Regidorai de Cultura del meu poble, i he guanyat un tercer premi en el concurs "Vet aquí un gat..." de literatura infantil organitzat per l'ajuntament de Montcada i Reixac.

La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els gran tràngols de la vida..