Avorriment

Un relat de: Maria Clara Prat Roig

Asseguts un davant de l'altre en una petita taula d'una cafeteria ella va deixar anar la funesta frase:
- Estimat... et deixo, perquè...ets un avorrit.
Ell va obrir els ulls com a plats, perquè el que menys s'esperava era aquesta decisió de la seva dona, perquè de fet, ell no era pas conscient de que les coses anessin tan malament, i el va agafar tant de sorpresa que no va saber que dir.
Ella va continuar:
- Estic farta de la vida monòtona que portem, arribem de la feina i apa! asseguts al sofà davant de la televisió, acabem de sopar i apa! davant del televisor una altra vegada...
Ell se l'escoltava quasi sense parar-li tota l'atenció, perquè en el seu cap ressonava la paraula AVORRIT, li havia dit AVORRIT!, i realment aquesta paraula l'havia deixat tan sorprès, que era l'únic que en aquell moment li omplia la seva ment. Per un moment va tornar a parar atenció al que ella li deia, que continuava parlant pensant-se que ell se l'escoltava. Aleshores ella estava parlant de la necessitat d'anar al cinema cada diumenge i un cop al mes al teatre, i almenys cada tres mesos anar al Liceu, com feien moltes amigues seves...
Va tornar a desconnectar i li vingué al cap altre vegada la paraula AVORRIT, era un AVORRIT perquè no anava al teatre? O perquè no anava al Liceu?... Mentrestant ella continuava parlant i gesticulant. Ell va tornar a parar-li atenció.
- Perquè des de que ens hem casat m'he engreixat deu quilos, i això és de no fer esport i menjar tantes salses, a més el cul me'l noto més caigut i les cuixes més flàccides, si fes més exercici això no em passaria...
Desconnectà altre vegada, i ara es preguntava que podia tenir a veure que ell era un AVORRIT amb la tendència d'ella a engreixar-se, i encara menys en la seva flacciditat, ell menjava salses igual que ella i estava prim com un rave!.
Ella encoratjada pel silenci d'ell, cada vegada s'animava més, i ara ja parlava sobre el fet de provar esports diferents, com l'alpinisme, l'espeleologia o el submarinisme...
Ell va connectar altre vegada quan estava pel submarinisme, i obsessionat amb la paraula AVORRIT, buscava una explicació de perquè si un no era submarinista havia de ser AVORRIT, de fet hi havia molta gent que no ho practicava i no per això se'ls considerava avorrits, no?, i per contra, tots els que feien submarinisme eren a la força divertits?
Ara ella gesticulava molt i ell tornà a parar l'orella al que deia, en aquell moment parlava sobre balls de saló o aprendre a ballar "country", i el fet d'anar a concerts del seu grup preferit. Ell va tornar a desconnectar, com podia parlar de balls si a ella mai li havia agradat ballar?, sempre deia que li feia vergonya, i no per això ell l'havia considerat avorrida!
- M'estàs escoltant Joan?- Ara li mig cridà ella. Ell va assentir amb el cap i mirar de tornar a escoltar-la, tot i que cada vegada li interessava menys el que ella deia. En aquell moment ella parlava de classes de taixi i de ioga, van ser les úniques paraules que va captar, doncs de seguida va tornar a desconnectar, perquè de fet, l'estava avorrint força amb tota aquella xerrameca, i va començar a pensar que ja estava cansat d'aguantar-la, i que ja poc l'importava si ella el considerava AVORRIT o no, i que tant se li donava si estava grassa o flàccida, i que ja el carregava molt i que...
- Mira Carme, saps que et dic?... Que et deixo!. Apa adéu!

I se'n va anar sense ni tan sols mirar quina cara posava ella.


Comentaris

  • crohnic | 29-05-2009 | Valoració: 9

    Un relat amb el qual molta gent es sentiria identificada...

  • poc distret mai avorrit[Ofensiu]
    Lèvingir | 11-04-2009

    però per sobre de tot el record. No hi ha oblit

    Lèvingir

  • Hola, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 24-03-2009

    De debò, no sé com he arribat a llegir-te. M'he passejat per "Diagnòstic" i "Amor etern" abans d'aquest.
    Són històries entretingudes, ben contades i escrites amb correcció; encara que, al meu parer, potser 'excessivament explicades'. No deixes que el lector puga llegir entre línies. No és un defecte, ni una virtud, sinó un estil determinat d'escriure.
    Bo, supose que continuaré llegint les teues històries, de tant en tant.
    Salut i rebolica!
    PS.
    1. No acostume 'posar nota'.
    2. Fa uns anys, també vaig quedar finalista a 'Vent de Port'.

  • Interessant relat d'un monòleg i unes reflexions[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-03-2009

    M'ha agradat molt la tècnica que utilitzes de l'home reflexionant a partir de les darreres paraules que escolta del monòleg de la seva dona. Poques coses puc dir que no t'hagin dit els que m'han precedit en comentaris: tan sols que et seguiré llegint perque m'agraden les teves reflexions i com ho espresses.
    Enhorabona!

  • És molt interessant...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-02-2009 | Valoració: 10

    el contingut del teu relat, però sobre tot ho és el monòleg de la protagonista. Resulta curiosa aquesta manera de traslladar les responsabilitats als altres, en aquest cas a la parella, sense tenir en compta què és el que ella hauria de canviar perquè el seu present fos més amable. En realitat, des del meu punt de vista, parteix d'un punt equivocat, i és el fet que nosaltres disposem dels recursos necessaris per distreure'ns i que aquests només són traslladables a la parella si aquesta coincideix plenament en els nostres gustos o aficions. Sovint hi ha gent que s'entesta en fer-ho tot en companyia, quan en realitat la majoria de vegades l'únic que s'aconsegueix és crear obligacions innecessàries als altres. Molt ben aconseguit aquest ritme frenètic que et fa imaginar aquella dona que no calla mai!
    Una abraçada

  • Sabem què vol dir ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Relat real i encantador, malgrat l'estripada final.

    Hi ha molta gent que no sap què és l'avorriment i és un avorrit.

    Viure sense viure activament, sense receptes. Viure i compartir aventures. Sí, hi han aventures encara per descobrir.

    Enhorabona els perfils narrats.

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Josoc | 09-02-2009

    M'ha agradat trobar-te entre els relataires. Tots 4 contes m'han interessat molt. Justament haig de participar en una trobada literària que organitza una escola d'adults. El tema proposat és "Amor i desamor". Es tracta de llegir textos que hi facin referència. Espero que no et desagradi que n'hi citi algun dels teus.
    Una cordial abraçada.

  • morir d'avorriment [Ofensiu]
    Avet_blau | 06-02-2009 | Valoració: 10

    Enmig dels dos monòlegs, s'escola el silenci.

    I un desig de fer mes coses,
    que et portin a mes llocs,
    omplin hores i dies,
    com si fos una escola.

    Però l' avorriment se'l crea un mateix,
    perquè es cadascú que te omplir el seu temps, si pot ser,
    compartint experiències i sensacions,
    i no esperar que els altres et donin deures i jocs.
    també es pot morir d' avorriment,
    ofegats entre mil activitats.

    Avet

  • Que n'hi has tret de suc al avorriment. [Ofensiu]
    Naiade | 06-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat molt actual et diria jo, ja que sembla que últimament la majoria de la gent només viu per treballar i al sortir de la feina, s'acomoden al sofà, on passen hores i hores de tedi davant la caixa tonta " el televisor". Trobo que has fet una bona reflexió sobre un tema una mica preocupant. La teva protagonista és irritant, ja comença malament, plantejant que el deixa perquè és avorrit, Davant el mutisme d'ell, és va emvalentonant, fins que aconsegueix tot el contrari al que desitjava provocar.
    Molt encertat.

  • És un diàleg?[Ofensiu]
    nuriagau | 06-02-2009 | Valoració: 10

    No sé qui va dir que tenim dues orelles i una boca perquè escoltar és el doble de difícil que parlar. Aquest relat serveix d'exemple per a aquesta afirmació. Sovint tenim diàlegs en què sentim però no escoltem el nostre interlocutor.

    Una història explicada a través del diàleg d'una parella que viu una vida molt avorrida. Estic d'acord amb el Calderer quan assegura que és Un conte gens, gens avorrit.

    M'ha agradat, també, la definició que la Unaquimera fa d'aquest relat: Monòleg extern davant discurs intern.

    Estic impressionada d'RC tant pels relats que hi trobo com per gran part dels comentaris que es fan.

    Et continuaré llegint!
    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Monòleg extern davant discurs intern[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Una situació curiosa i interessant, aquesta sobre la que has escrit: al llarg d'una conversa... o d'un monòleg en front d'un altre monòleg, més aviat,... una paraula es torna en contra de qui l'ha esgrimida com a arma per atacar o qualificar a l'altre.

    De fet, aquesta protagonista que parla sense aturall i utilitza per descriure's a si mateixa els termes "cul caigut" i "cuixes flàccides" no projecta una imatge gaire atractiva d'ella mateixa! De la mateixa manera que al referir-se al seu dia a dia com "la vida monòtona que portem" no fa massa atractiva la idea de continuar al seu costat!

    Em sembla que al menys una lliçó del teu relat queda clara: cal anar amb compte amb el que es diu i en com es diu, tant o més com amb el que es fa o es deixa de fer!
    Era aquesta la teva intenció?
    Mentre espero la teva resposta, t'ofereixo la lectura d'un relat sobre una relació de parella un tant peculiar, a veure què et sembla: Nocturns ( has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ).

    T'envio també una abraçada gens flàccida, més aviat forta i ferma,
    Unaquimera

  • Un conte gens, gens avorrit[Ofensiu]
    Calderer | 24-01-2009


    I molt ben escrit.

    Felicitats

    Lluís


    ---Per cert, vens a la trobada del dia 8?

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Clara Prat Roig

Maria Clara Prat Roig

8 Relats

52 Comentaris

16481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Escriure i dibuixar sempre han sigut les meves afeccions, ja des de petita m'agradava llegir i quan alguna cosa m'afectava necessitava escriure en un paper els meus sentiments. Va ser però quan vaig llegir en Pere Calders que em vaig interessar molt pels contes, quantes coses s'arribaven a sintetitzar en una història curta...! Em vaig apuntar a un curs d'escriptura creativa i a partir de llavors vaig començar a escriure i ja no he parat.
He quedat finalista en diferents concursos de conte curt per adults, en "l'Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor" de Reus, en "Les Millors pàgines " de Granollers, en el concurs literari "Narracions breus del Port d'Aiguadolç" de Sitges, en el "Premi Vent de Port" de Tremp i en el "Premi de narrativa curta per internet Tinet". He publicat alguns contes en dos llibres patrocinats per la Regidorai de Cultura del meu poble, i he guanyat un tercer premi en el concurs "Vet aquí un gat..." de literatura infantil organitzat per l'ajuntament de Montcada i Reixac.

La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els gran tràngols de la vida..