Diagnòstic

Un relat de: Maria Clara Prat Roig

Quan li va dir la notícia el metge no s'ho podia creure. Feia temps que no es trobava tan bé i, justament ara, l'hi diagnosticava una malaltia irreversible que l'havia de portar a la mort.
Segons el metge havia de tenir uns símptomes molt clars, que cada vegada anirien a pitjor. Si bé ell no en tenia cap en aquell moment, de segur que en qüestió de poc temps li apareixerien, i tenint sort li pronosticava vida per a sis mesos.
Abatut va arribar a casa i sense embuts ho va explicar a la dona. Feia anys que eren casats i encara s'estimaven, però havien caigut en una monòtona rutina d'anar fent. Aquest sotrac, però, va fer que fessin un canvi, i a partir d'aleshores la dona va començar a mimar-lo com quan eren recent casats.
Va passar un mes i ell continuava sense tenir cap símptoma per la qual cosa va tornar al metge, aquesta vegada acompanyat de la dona. Quan el metge el rebé va semblar sorprès de veure'l tan eixerit, però tot i així va ratificar la seva sentència, al·legà que potser encara no se li havia manifestat la malaltia, però que de segur que en un moment o altre ho faria.
Sense esperança van sortir tots dos de la consulta, i mentre anaven capa a casa a ell se li va encendre una llumeta.
- Mira- li digué a la dona-, com que pel que sembla tinc els dies comptats, i després de tants anys de casats tenim un bon racó estalviat, et proposo que fem un viatge, no gaire llarg però, no sigui cas que comenci a trobar-me malament.
A la dona li va semblar bona idea i així ho varen fer.
Quan van tornar del viatge ell continuava trobant-se més bé que mai, i per més que s'esforçava no tenia cap símptoma de la malaltia.
Va passar un altre mes i varen tornar a la consulta del metge. Com l'altra vegada va fer cara de sorprès al veure'l amb tan bon aspecte, fins i tot millor que a la visita anterior. Amb timidesa varen insinuar-li si no era possible que hi hagués un error de diagnòstic, però el facultatiu amb un to de veu molt tallant va dir què no, que era del tot impossible, ja que avui en dia estava tot molt controlat. Van tenir la sensació de que quasi els feia fora de la consulta, al temps que els hi deia que de ben segur els símptomes apareixerien aviat.
Com que ell continuava trobant-se bé i encara els hi quedaven diners a la llibreta es van animar a fer un altre viatge, aquest més llarg però, si li començaven els símptomes sempre tenien el recurs de tornar, pensaren.
Després d'aquest viatge i com encara es trobava bé en feren dos mes, i va anar passant el temps fins arribar al sisè mes, que segons el metge era quan havia de morir.
Just el dia que feia sis mesos de la tràgica visita en que l'informaren de la seva malaltia reberen una trucada del doctor, en la qual se'ls demanava que acudissin amb urgència a la consulta.
Intrigats i amb certa por varen anar-hi sense dilació. De fet no els podia donar cap notícia pitjor què el que ja sabien, però com mai se sap...
Quan van arribar semblava que el metge feia molta estona que els esperava, ja que els va fer una gran rebuda i els atengué amb molta més amabilitat què en les darreres visites.
Desprès de fer-los seure davant la seva taula, s'assegué ell enfront seu i amb un to solemne va començar a parlar de la tecnologia i la medicina i de com aquesta s'havia beneficiat dels avenços de l'altre, tot i que a vegades la tecnologia no era sempre tan precisa com havia de ser, i que, sense que ell ho volgués, i evidentment no hi tenia res a veure, hi havia hagut un d'aquells petits "errors" que a vegades passen, i que ells n'havien sigut les víctimes.
Una mica atabalats per la poc clara explicació del metge i sense entendre ben bé què els volia dir, varen demanar-li si era possible que fos més directe, més clar...
El doctor, respirant a fons i amb cara de circumstàncies, els va dir: "L'ordinador es va equivocar, vostè està més sa què unes pasqües, el pacient que estava malalt era un altre".
Amb la boca oberta, no varen saber què dir, dins el seu cap es barrejaven per una banda els mals moments que havien passat i per l'altra els viatges que havien fet amb l'excusa de la malaltia, i que de segur no haguessin realitzat, amb lo qual no sabien si deixar anar una rècula d'insults al metge o donar-li les gràcies per la segona lluna de mel que havien viscut.
La dona, que va reaccionar abans que el seu marit, va encertar a fer una pregunta:
- I doncs, l'altre pacient?
- Oh! Ja és mort- digué el metge -, és justament per aquest fet que ens hem adonat de l'error.
Ja a l'escala, mentre baixaven amb l'ascensor, encara impressionats per la notícia, comentaren que ben mirat encara els hi havia tocat la millor part, i pensant amb l'altre pacient es consolaren dient-se que segurament va morir sense angoixa, convençut que tenia bona salut.










Comentaris

  • masses variables[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-12-2009

    errors fatals,
    en fem, doncs som humans els metges.
    i les màquines , procesadores d' ordres
    tambe es colapsen, i sovint bloquejen.
    però encara mes la sobrecarrega de malalties,
    sintomes, pacients, telefons...
    i malgrat tot no hi ha escusa valida,
    caldria prendre el temps que calgui,
    retrasant apats i son;
    malgrat tot, sovint anunciem catastrofes,
    a persones que no es cuiden gens, i no passen
    i salut de ferro altres que tenen el traidor en els gens, i es moren.
    masses variables en poc temps

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009

    Per una d'aquelles casualitats que passen de tant en tant, m'ha vingut a les mans un exemplar d'"Amics per sempre i altres contes" i de seguida he reconegut el teu nom a la contraportada.
    El primer que he fet ha estat consultar l'índex i anar fins a la pàgina del Diagnòstic, per rellegir-ho sobre paper: m'ho he tornat a passar la mar de bé!

    Enhorabona, finalista!

    I ara, a continuar, que segons diuen la inspiració ens ha de trobar treballant... Estàs escrivint nous relats? Tens la intenció de publicar-ne de nous en aquest web?

    Mentre espero ( els relats, la teva resposta... ), t'envio una nova abraçada,
    Unaquimera

  • A vegades...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-01-2009

    quan et planteges situacions com les que descrius, no sabria pas si, donat el cas, m'estimaria més allò d'una mort anunciada o l'ignorància absoluta dels fets. En tot cas, tu has plantejat una història que malauradament podria ser ben real, i ho has fet amb lucidesa i amb un final que podria donar pas a una altra història que fos talment l'inrevés d'aquesta (la que probablement va patir el que sí estava malalt). Bé, jo només et dono la idea...! :-)
    Una abraçada, i tranquila per les valoracions, que tal com et diu Unaquimera, no tenen cap importància.

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • I la vida continua...[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-12-2008

    Tal com et vaig dir, torno a passar i a llegir-te.

    Aquest cop, el teu relat, per contrast amb el següent, es basa en una certesa que resulta equivocada. en aquest cas, canvia la vida de la parella protagonista ( una altra parella! ) per a bé, ja que surten d'un impàs i superen un d'aquells moments en què la vida sembla enfosquir-se sense remei.
    Veig entre els dos textos que has publicat un joc de paraules i referents interessant...
    En vindran més?

    Ah! La imatge a sobre de la meva biografia no un muntatge, sinó un quadre. Em va agradar molt quan el vaig trobar, i m'alegra veure que a tu també. Les coincidències sempre apropen... per això em permeto oferir-te un conte meu, per si et ve de gust llegir-ho ( només cal que cliquis damunt les lletres en color per anar-hi ): es tracta del relat titulat AI! i espero que de seguida trobis el punt de connexió amb el teu...

    No pateixis gens per la valoració, no té cap importància.

    T'envio una abraçada molt sana,
    Unaquimera

  • Àgil i optimista[Ofensiu]
    brins | 08-12-2008 | Valoració: 10

    M´ha agradat! En llegir-lo et vénen ganes de sortir al carrer per viure cada segon que ens queda, i que, és ben cert, ningú els pot predir.
    Gràcies pel teu comentari i benvinguda a RC!

  • ostres, tant de rotllo...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-12-2008 | Valoració: 10

    i al final no t'havia valorat...

  • Relat força original[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-12-2008

    i molt ben portat, un relat rodó i amb un final que tot i no ser sorprenent, perquè ja et vas fent la idea de què no podia ser tanta sort, l'has resolt amb gràcia i simpatia, malgrat la mala sort del desconegut.
    Hi ha quatre coses de gramàtica que un bon corrector et pot mostrar, un parell de "que" que potser haurien d'anar amb accent (o canviar la construcció de la frase), i un que sí que el porta, no l'ha de dur. Un "sigut" que no és correcte d'usar (si fos un localisme seria correcte, però sempre que el relat tingués altres localismes) i alguna cosa de puntuació, i un accent a la paraula mes; però sols són petits detalls.

    Una abraçada i benvinguda a aquest món relataire!

    Ferran

    PS
    Normalment no valoro, però als novells, com ara tu, i si el relat es mereix la valoració com ara és el cas, el valoro.
    (Hi ha d'altres que també ho fan, ja ho aniràs veient.)

  • Molt bò![Ofensiu]
    bocidecel | 05-12-2008 | Valoració: 10

    Explicant-ho així, potser més val que s'equivoquin. Un relat molt àgil, que t'atrapa i et deix amb un somriure als llavis. M'agrada aquest rerafons positiu i optimista.
    Veig que és el primer relat que publiques. Ànims! Esperaré els següents.

    Una abraçada

  • Quina ironia de la vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-12-2008 | Valoració: 10

    ...el teu missatge és ben clar i entenedor . La vida no tan sols s'ha de viure quan s'esta a punt d'acabar, sinó cada moment, cada segon.
    Un bon relat. Benvinguda a relats.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Clara Prat Roig

Maria Clara Prat Roig

8 Relats

52 Comentaris

16481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Escriure i dibuixar sempre han sigut les meves afeccions, ja des de petita m'agradava llegir i quan alguna cosa m'afectava necessitava escriure en un paper els meus sentiments. Va ser però quan vaig llegir en Pere Calders que em vaig interessar molt pels contes, quantes coses s'arribaven a sintetitzar en una història curta...! Em vaig apuntar a un curs d'escriptura creativa i a partir de llavors vaig començar a escriure i ja no he parat.
He quedat finalista en diferents concursos de conte curt per adults, en "l'Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor" de Reus, en "Les Millors pàgines " de Granollers, en el concurs literari "Narracions breus del Port d'Aiguadolç" de Sitges, en el "Premi Vent de Port" de Tremp i en el "Premi de narrativa curta per internet Tinet". He publicat alguns contes en dos llibres patrocinats per la Regidorai de Cultura del meu poble, i he guanyat un tercer premi en el concurs "Vet aquí un gat..." de literatura infantil organitzat per l'ajuntament de Montcada i Reixac.

La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els gran tràngols de la vida..