Indigents

Jo no conec el sofriment d'un indigent. Crec que com tots els altres que no ho són. Ha de ser un món fosquíssim, sense època. Qualsevol petitíssima cosa dels demés podria ser un gran luxe per a un indigent. El món està tan mal repartit i ens hem acostumat tant a aquest fet, que la tragèdia de gent com la que descrius tu, desgraciadament, pot entrar en estudi, però no en unes mans de benvinguda. Tristíssim.


Sergi

en quina societat vivim?

Els indigents moltes vegades es fan ells mateixos... Però nosaltres els ajudem. Els robem el somriure, el bon dia, la mà, el pa...
Quan un indigent demanda a la cantonada, no demana caritat, demana vida, demana amor, llum, aigua. Però no, molts dels que van a missa de dotze... passen pel costat i se'l miren de reüll. Però senzillament PASSEN...

salut. onatge.

Potser llegeixo poca poesia perquè toca massa endins, fa massa mal quan fa mal. M'ha agradat la teva mirada agosara -si, agosarada- i sensible cap als indigents. Acabar la poesia amb la paraula odi fa pensar. Una abraçada.

Indigent comença amb la mateixa lletra que indecència, immoralitat, injustícia, imperfecció, infortuni, insuportable, indignació, ... també coincideix amb igualtat, ideal, identitat, il·lusió, imaginació, important, ...

És ben clar que les mateixes lletres poden donar inici a paraules ben diferents, que en espais propers es poden observar situacions molt distants.

La teva mirada és franca i les teves paraules són valentes, miren de cara i no amaguen res, expressen tristesa i una certa ràbia barrejada amb impotència i amb consciència. També entreveig una por no escrita a les passions negatives que la situació observada engendra...

Tornaré per aquí un altre dia, ja veig que tens moltes altres coses molt interessants escrites i no me les voldria perdre...

Aprofito aquest comentari per enviar-te una bona abraçada, bona de veritat,
Unaquimera

és que ja no ens impressionen gaire, més aviat ens molesta la seva presència i arribem a considerar-los com mobiliari urbà i és que l'or no té consciència: uns massa i altres, poc.
Admiro la teva sensibilitat i la bondat en el teu poema.
Una abraçada