Inconscient

Perdona, tens un una daga a l'ull
i no et deixa veure
la sang que plores.
Tens quilòmetres de buidors
- No es veuen, però hi son.-
que et separen de la realitat.
Notes el tacte dels meus ulls?
- No reacciones.-
Ei, les teves paraules pesen massa,
potser no les hauries d'alimentar
amb tanta retòrica.
Amunt aquesta esquena,
sembla que hagis de carregar amb el món.
- Si, el món pesa com una mina antipersona.-
I aquestes cicatrius?
No saps que, avui dia, la pluja cau esmolada?
Ets un inconscient.

Perdona, la teva ombra és més
persona que tu.
Treu-te aquesta cadena del pit,
l'arrossegues.
- No veus que fa molt que l'han llimada
per l'altre extrem?-
Espolsa't i intenta fer alguna passa,
sense por.
La llum no cremarà la teva pell
de cendra.
El camí guarirà l'atròfia
dels teus peus.
Qui sap, potser ella t'esperava
a la volta de la cantonada
i és hora de tornar
ara que el vent
ja no és cap obstacle.
D'acord, ara m'agrades més,
si tornes a plorar,
recorda
que el món és un mocador
i vigila no perdre la consciència
- Altra vegada-
Al sonar-te.
- Ara, ja estàs sonat.-