Cercador
Identitat
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Quan m’enfilava a la cadira per arribar a l’altura de l’espiell i mirar qui trucava a la porta, ja sabia qui era jo.
A mesura que em feia gran, em parlava buscant respostes. A cada etapa, les meves preguntes no es resolien mai a la primera. De sobte, les respostes apareixien i prou. M’estava bé.
Una nit, vaig decidir deixar de fer les coses perquè sí. Vaig donar un cop de volant a la direcció de la meva vida sense saber on em duria. I això em va ser bo.
Fins al moment en què em trobo ara, en el que ja queden menys estimats dels qui acomiadar-se.
I, en mirar-me, veig com de lluny ha quedat l’espiell de casa dels pares. I com, malgrat tot, encara soc aquell.
Una vida sense maquillatge. Mai he estat diplomàtic i això m'ha restat. He estat massa sincer, i n'he pagat el preu. Però sempre m’he ofert del tot. Encertant de vegades i errant totes les altres.
A mesura que em feia gran, em parlava buscant respostes. A cada etapa, les meves preguntes no es resolien mai a la primera. De sobte, les respostes apareixien i prou. M’estava bé.
Una nit, vaig decidir deixar de fer les coses perquè sí. Vaig donar un cop de volant a la direcció de la meva vida sense saber on em duria. I això em va ser bo.
Fins al moment en què em trobo ara, en el que ja queden menys estimats dels qui acomiadar-se.
I, en mirar-me, veig com de lluny ha quedat l’espiell de casa dels pares. I com, malgrat tot, encara soc aquell.
Una vida sense maquillatge. Mai he estat diplomàtic i això m'ha restat. He estat massa sincer, i n'he pagat el preu. Però sempre m’he ofert del tot. Encertant de vegades i errant totes les altres.
