I tu, d'on has sortit?

Un relat de: Lady_shalott

D'aquell gest de matar
te'n desfàs amb paraules,
amb notes,
pastant el deliri
busques en cada mentida
el meu neguit.

Enregistra'm la veu
i després somia,
beus/veig
vodka
doble amb doble
d'estupidesa
oh...
desil·lusiona'm
i cantaré el desamor sota la pluja.

Em grato el teu amor
com un paràsit
molest,
em xucla el viure,
depila't ja aquests sentiments
que et creixen de soca-rel
indigestos de dolçor
i amb massa sucre.

Al mirall,
estudia i estudia
com la solitud
és teva,
només teva,
quequeja com tots
en el món
i no em facis riure més.

T'envejo les reflexions,
petita llagosta.

Comentaris

  • em grato...[Ofensiu]
    nina | 10-01-2008 | Valoració: 10

    ... el teu amor
    com un paràsit
    molest,
    em xucla el viure,
    depila't ja aquests sentiments
    que et creixen de soca-rel
    indigestos de dolçor
    i amb massa sucre. "


    invoco els déus de la complexitat per trobar la paraula que pugui descriure el que m'ha transmès el teu poema.

    modern, hermètic (com ja deien)... i complex....
    el rellegiré fins extreure'n tot el suc!


    petons ensucrats!!!


  • Guspira | 22-06-2006

    Un poema genial! Ple de figures que envolten conceptes que et fan pensar en tot allò que escrius. Un estil diferent i captivador.

    Una abraçada

    Guspi

  • M'agraden els teus mots[Ofensiu]
    helena | 05-06-2006 | Valoració: 10


    Hermetisme i complexitat en aquest poema diferent.
    Cerques coses noves.

    M'agrada la teva poesia poc ortodoxe i diferent.

    Un petó!

    helena

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

88223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson