I sols ser jo.

Els dies m'han anat fent qui sóc. A vegades m'encanta com sóc i d'altres m'odio. No és fàcil ser jo, bé, supòs que ser qualsevol altra persona també és complicat. A vegades t'estim, i creu-me no m'agrada fer-ho. No m'agrada pensar contínuament en tu. No és perquè m'avergonyeixi, sinó més bé perquè em fa peresa estimar-te. Sí, sona una mica estrany, però és així. No vull estar pendent de tu, voler sabre el que penses, plantejar-me si m'estimes. No vull sentir-me beneita quan et miro i veig que no em tornes la mirada. I, en canvi, alhora no puc evitar imaginar-te despullant-me al meu llit, somiar amb el tacte de les teves mans i inclús arribar a sentir de manera momentània la teva respiració a la meva esquena. Veus com sóc complicada? Ni tan sols jo sé el que vull. I això m'espanta, què passa si mai arribo a conèixer-me? I si mai sóc feliç? A vegades és difícil trobar respostes, però és més complicat encara viure sense fer-se preguntes.