Cercador
I quan s'oxida...
Un relat de: Aqueixa de Justsuquines- Compartir:
Allà asseguda et trobava si entrava,
però només guaitava el cap, amb permanent arrissada setmanes ençà.
Segons la posició, endevinava si estaves desperta,
si ja havies dinat o t'havien fet prendre les pastilles.
N'Àngela en sentir-nos s'aixecava i es portava
un dit als llavis deixant sonar suaument la x',
per tal de donar a entendre breument amb la mirada,
com havia anat passant aquell llarg dia.
Assegudes totes tres, comentàvem la rutina.
Et miràvem incloent-te en la xerrada.
Els teus somriures, les teves mans tacades
aclarien tot allò que ens havia de bastar.
Les entrades a n'aquella casa
eren un aclucar d'ulls per viatjar al teu costat.
Un trajecte curt, silenciós; per observar i donar-te a veure
que no, que no pesaves, que resulta menys lleuger sense tu.
Inmóvil trescaves allà asseguda somniant cada tasca impensable
i sense forces, amb aquella lletra esforçada i fràgil,
indicaves ordres, recordaves desordres;
ens alertaves pel renou que senties que l'arròs se'ns passaria.
Tan forta, tan hàbil, tan dona,
tan arrelada a ca teva i amb tant pes sobre les branques.
Tan clara, tan oportuna, tan sàvia,
tan inamovible i serena com si fossis alzina.
I amb pocs anys, fulles, branquetes, troncs i soca;
la saba s'oxida.
I tanta força, tanta sàvia : tant dóna.
Alzinar de ca na Vidala, vitalitat mantinguda.
Soques massisses regades per fonts salades:
la teva forma i la teva ànima sostingudes.
per tu i es qui te van darrera.
Comentaris
-
Qui sap com...[Ofensiu]ainona | 04-07-2005 | Valoració: 8
se'n va anar.........
I aquest poema, entre d'altres, te va fer guanyar un premi... qui sap, potser ella no sé com, ni sé des de on, va enviar-te una llumeta i una mica de sort perquè aquell premi arribés a les teves mans... qui sap!
-
...genial![Ofensiu]Monzons | 09-05-2005 | Valoració: 10
Veig que no sóc es primer a qui m'ha sorpès aquest pseudònim que duus. M'encanta!
He estat llegint uns quants poemes teus, i m'agraden molt tots, aquest es que més! Trist i dolç...
Hi ha una cosa que fas que trob genial, i que no he aconseguit fer mai, i és combinar ses paraules tan típiques illenques sense que paresqui...no sé, massa vulgar potser. Enhorabona!
...Un illenc més... -
com la força de l'alzina...[Ofensiu]ROSASP | 11-04-2005 | Valoració: 9
El pas del anys, les malalties que oxiden sense clemència fins al més fort.
Records de dies passats, records dolços i tendres barrejats amb la melangia i la impotència de no poder aturar la degeneració física d'una persona estimada.
Les comparacions amb l'alzina forta i resistent, arrelada i serena, regades les soques per aigües salades, és preciosa i vitalista.
L'essència de l'ànima forta i dels records estimats, que sobreviuen en les alzines i en fons del teu cor.
M'ha agradat molt!
Una abraçada i molta inspiració! -
m'has arribat al cor ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 11-04-2005
això de justsuquines m'ha fet correr a llegir el teu relat, i no he quedat gens escalivada de fer-ho tot lo contrari, des de la oficina sinistra de Barcelona em pareix olorar les alzines de Ca na Vidala i tantes altres coses que m'ha fet recordar el teu relat, per cert abans quan s'arròs es passava deien que s'estovava, són paraules que es perden ...
Una aferrada d'una altra illenca
Conxa -
Tot perdura[Ofensiu]Rialla Morena | 11-04-2005
Com si en sentís el perfum profund de l'Alzinar banyat de sal que arrela en les nostres ànimes deixant aquella lluentor als ulls, també salada, cada vegada que el record el fa present... això me transmet es teu poema. Una narració en perfecte vers, plena d'imatges intensament viscudes que demostren una gran serenor i fortalesa. I, sobretot, una gran estima.
Molta llum i molts d'ànims!
(Per cert, es nom "Aqueixa de Justsuquines" m'encanta! Molt nostro!!) :-)
Valoració mitja: 9
l´Autor
17 Relats
49 Comentaris
19918 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65