i moro al despertar...

Amb el cor afligit i els ulls plorosos somric infeliç sense saber perquè, al mirar la teva fotografia. Cada cop que et veig, un sentiment s'apodera de mi, deixant-me indefensa i ilusionant-me amb cada mot teu que m'arriba.
Quan et veig tremolo, quan et miro el meu cor batega fent cada instant més profund i únic. Un instant irrepetible.
L'unica manera d'estar al teu costat és somiant. Quan tanco els ulls, penso en tu, i t'imagino allà, al meu costat, desitjant-me bona nit, i agafant-me tendrament la mà amb la finalitat de fer-me saber que no estic sola, que estic amb tu i que soc feliç. M'adormo pensant en tu, i tot desitjante una bona nit. Però en el més profund dels meus pensaments sé que tot són ilusions. Ilusions que moren al despertar, amb aquella mirada perduda mirant la paret pintada de la meva habitació. D'aquesta manera, al despertar, veig que tot ho he somiat, que mai et tindre al meu costat i que per molt que t'estimi, tu no ho faras.