I les pors es van trobar

Un relat de: Joan G. Pons

- On vas, Joan ?
- Passejo, bon amic, Follet
- Vols venir a una trobada ?
- De què va ?
- Va de PORS !
- Òndia.... em fa una mica de por.
- D'això es tracta.
- De passar POR ?
- No. No és una trobada de monstres, de foscors, de sorolls inusuals. És una reunió de la POR NEGATIVA i la POR POSITIVA.
- Vaja ! Una trobada curiosa. Encara que per mi la POR és sempre POR.
- Anem-hi ?
- Anem-hi.

El lloc no era ni clar ni fosc. Jo crec que hi havia gent però no els veia. Tampoc era del meu interès. No hi havien cadires ni bans. Doncs asseure a terra.

Unes cortines amarronades es van obrir i asseguts a dal d'una escala, no massa alta, dos personatges molt tapats, un davant de l'altre. De moment silenciosos.

De cop i volta un pop, sí un pop, va aparèixer de no sé quin racó i parlar.... si, molt sorprès, vaig escoltar per primera vegada a un pop parlar.

- Benvingudes i Benvinguts, agraeixo la vostra presència. No ha sigut fàcil muntar aquesta trobada. Repeteixo, gràcies i ara escoltem els nostres convidats:
- Hola! Sóc la POR.... hi ha gent que em qualifica de negativa, però no feu cas, sóc la POR. I si voleu podeu marxar.
- Encara no. Escolteu-me i desprès marxeu si voleu. Jo sóc la POR, però positiva.

Una mica de rebombori per la sala. Em sembla que alguns dels assistents varen marxar. Un o una va cridar.... - Us volem escoltar !!!

- Deixem-nos de tonteries. Va dir la POR. La primera que havia parlat. La POR és POR i si voleu podeu afegir que la POR espanta i per tant és negativa.
- No estic d'acord ! protestà la POR POSITIVA.
- Explica't. La POR paralitza, limita, arracona....
- I si jo et digués que:

* La Por és una emoció i com tota emoció fa una aportació positiva al nostre creixement personal, a la nostra maduresa.

* La Por és un avís. I no sols avís de perill. També és una informació... i una informació d'ajuda.

Aprendre a SENTIR LES PORS, a FER-NE TRANQUIL·LA REBUDA és un bon mitjà de formació. Per això la POR és POSITIVA.

La POR NEGATIVA no va respondre. Un silenci semblava que estava d'acord. Però tot seguit va dir:

- La gent no reacciona així davant meu.
- Potser per això estic Jo.
- Som doncs enemics. Estem en guerra.
- No. Son dues percepcions de la mateixa emoció.
- Dues percepcions ?
- Sí. La teva paralitza. La meva impulsa.

Novament silenci. Aquesta vegada un silenci llarg.

El meu amic, Follet, em va dir:

- Anem, Joan, això s'ha acabat.
- Gràcies. Ha estat una Trobada molt interessant.

Com sempre, ja no hi era. Però dins meu, quelcom bellugava. Unes pors que demanaven ser positives.


Comentaris

  • Curiosa trobada[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-10-2010

    Com tantes altres elements ( penso ara en l'obscuritat, per exemple, que instintivament immobilitza a uns mentre fa bellugar a d'altres ), emocions, situacions o sentiments,
    la por pot exercir dos efectes sobre les persones: paralitzar o impulsar, en efecte, tal com tu assenyales molt encertadament, benvolgut Joan.

    Una reflexió molt assenyada la teva, i un silenci final molt eloqüent, amb "bellugadissa" interna inclosa!

    T'envio una abraçada sense pors,
    Unaquimera

  • gràcies joan pel teu contacte i opinions....[Ofensiu]
    joandemataro | 04-10-2010

    sempre és enriquidor conéixer punts de vista diferents als d'un mateix... potser tens raó al comentar el meu poema en què no feia un dia trist, sinó que jo el veia així però vivim interpretant casdascú amb les seves ulleres... és difícil a vegades trobar altres maneres de veure les coses...
    fins aviat
    joan

  • molt enriquidor relat...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-09-2010 | Valoració: 10

    joan, gràcies pensaré en les meves pors...
    fins aviat
    joan