Cercador


Llista categories

I jo no diré res

Un relat de: Inflamable

Avui he tornat a sentir la suor darrera el coll i l'estrepitós crit que viu dins meu, en forma de silencis efímers que surten per la meva veu, i que em fan embogir. I és aquí on estic, aixecant el cap i veient un mirall trencat, i un rellotge que no té corda, fent passar el temps davant l'esquena i fent de mi un ésser estrany que gairebé no té res a dir. Gairebé res. S'obre un món de possibilitats al poder viure una vida que s'acabarà, i jo vull viure el meu somni, asseguda de peu, esperant al passat, quan vull romandre a una cambra buida on jo només tinc la clau. Però no tinc res al meu voltant que pugui percebre, i m'omple la sensació de buit com després d'una descàrrega elèctrica, i, dipositant els peus al sostre, intento fer de la meva vida un canvi de monotonia, una vida sense sentit , o que potser està orientada en sentit contrari.
El cinturó que m'estreny ja està fora del meu cos i els meus òrgans s'escapen tot i que, l'ànima, està per sota del meu cap i començo a notar alguna cosa per respirar, i torno a sentir els batecs d'un cor que s'havia parat, perquè vull viure!
Però la raó i el perquè d'una curta existència no es desvaneix i vaig tornant a la normalitat, i encara no he dit res, obro la porta i deixo la clau al pany, el temps torna a córrer cap endavant, i la vida gira en sentit correcte, tot i que, sempre visc amb la por de tornar-me a contrariar i pensar que no hi haurà sortida, el rellotge es tornarà boig, com jo, els silencis i crits que no he dit mai sortiran per la boca d'un mut. I jo no diré res.

Comentaris

Afegir comentari
  • Ei![Ofensiu]
    Baiasca | 02-06-2005

    t'he vist aksta tarda a la trobada, i bueno, no havia sentit a parlar de tu ncara...
    m'ha agradat molt akt primer k he llegit!

    Em sembla que si no tots la majoria hem sentit aquesta angoixa...

    Et seguiré llegint!!

    Yas

  • he fet com la shuhua..[Ofensiu]
    Tiamat | 01-06-2005

    .. m'estava posant una mica al dia :P

    m'ha impactat força que algú de 13 anys (si no em fallen els càlculs..) escrigui el que tu has escrit.

    jo, a la teva edat, només escrivia bajanades.


    Fins després!

    Una abraçada,

    Tiamat

  • ara entenc el teu nic[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-05-2005

    Si ens hem de trobar demà, he pensat que m'agradaria llegir-te alguna cosa i pensava: per què es dirà així? I ja ho entenc.
    Com a primer comentari, el que sempre se'm ve al cap quan veig algun relataire de pocs anys: quina sort que tenim, tots plegats, si la joventut vol escriure i instruir-se! Perquè després diguin que el jovent no té inquietuds!
    Comentant el relat, està escrit amb molta força i agilitat, dius clarament el misstge, fas servir metàfores boniques, no et repeteixes, no fas faltes... molt bé. Tinc moltes ganes de conèixer-te.

    Glòria

  • però...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-04-2005 | Valoració: 10

    ho has dit! ja ja ja
    i això és l´important = dir, cridar, treure, escriure, bramar com quan érem nadons i aquest era el nostre idioma...
    "una cambra per a tu sola i on només tu tinguis la clau" guapooo! és la intimitat, la soletat, la por que es tanca amb pany i clau... però aviat vindrà la llum, l´amor i els ulls ho veuran d'un altre color... això espero per a tu... escrius molt bé i es nota que tens un pou immens i ple de coses, sentiments per dir... i jo et llegiré amb molt de gust... però sense encendre foc ja que ets "inflamable" je je
    ànims, guapíssima!!!
    un petó i una abraçada!

  • uuoooleeee![Ofensiu]
    Yrch | 29-04-2005 | Valoració: 10

    en primer lloc donar-te les gràcies pels teus comentaris :D creu-me que m'han animat molt jeje
    escrius molt bé, i el més important: que tens collons de deixar que els demés ho llegeixin!!!;P Ho dic més que res perquè jo porto uns quants anys escribint, però només en fa un que deixo que em llegeixin... em feia vergonya... :$ no sé, em semblava que era com deixar despullada la meva ànima, saps? doncs això... jo també m'he sentit moltes vegades com tu, que no sé ben bé que n'és de la meva vida, si estic escollint el camí correcte o no... el que passa es que moltes vegades no hi ha valor suficient per dir-ho... però escribint no tan sols ho dius sino que pots fer que els demés quan et llegeixen també ho sentin... ;P
    Ànims, i continua així maca!Tu si que arribarás lluny!un petonàs!!

l´Autor

Inflamable

16 Relats

71 Comentaris

35741 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >