I finalment lliure ( continuació d'atrapada)

Cada cop em sento més morta per dins, cada cop em sento més petita, més insignificant, més poca cosa. No vaig ser prou forta per plantar cara als meus pares quan van decidir per mi, que no em calia continuar estudiant i vaig cedir a les seves pressions per deixar l'ESO. Malgrat els meus plans matussers per fugir de casa i esquivar el meu casament amb un vell decrèpit, no vaig ser prou llesta per aconseguir salvar-me d'ell i ara aquí estic compartint el llit amb un ésser que em produeix fàstic i que somia en tenir un fill. Això sí que no, faig i faré el que calgui per no caure en aquest parany. Les pastilles m'ajuden, són les meves aliades, les meves amigues secretes, elles i tu sou el meu únic consol, m'ajudeu a viure. Jo crec que el vell sospita alguna cosa, m'ha promès l'oro i el moro si em quedava embarassada, i jo aguant-me la llengua li he dit que no hi podia fer res, que això era cosa seva i de Déu, mentre per dins em petava de riure. La meva imaginació corre, vola i somio en mil plans per ser lliure. Em vull desfer del jou que em fa esclava, la meva ànima enyora la llibertat. Ja no estem a l'edat mitjana, les dones hem fet moltes conquestes de llibertat. Però se m'oblida que no totes, hi ha races, cultures i religions que menystenen a la dona i la maltracten o la dominen fins a anul·lar-la com a persona. I jo, malgrat que em pesi pertanyo a una d'aquestes. Quina sortida tinc digueu-me? Sí, sí la llei em protegeix, però he de renunciar a tot el que conec, a la meva família i a la meva llei. Ells m'exclouran de les seves vides com una pària i faran veure que sóc morta. Cada dia penso en matar o morir ? Se m'acudeixen mil formes d'acabar amb ell,i així no haver de trencar amb la família, però es moralment lícit: és bo per mi i per l'altra gent?
Només es guanyaria una petita escaramussa, però no la batalla ni la guerra a favor de totes les dones que estan en el meu mateix cas. No es poden guanyar així des de la ignorància, s'han de guanyar des de l'educació i el saber. S'han de guanyar des de la veritat . Així que finalment he baixat les escales, sense res, ni les joies, ni diners, només amb els meus llibres i he caminat de cara al futur. L' assistent social m'ha buscat una casa amb d'altres dones i noies amb la mateixa situació que jo. El primer que faré és acomplir el meu somni. Continuaré estudiant.