Cercador
I en tu sóc
Un relat de: gypsy- Compartir:
La mà, la tendresa
i l'amor que en tu
es decanta en
una essència subtil.
Un amor irrenunciable
lligat als mots del
teu alenar i devenir,
com la terra arrela
als éssers, i els manté
ferms al seu destí.
Et respiro en cada estrofa,
en cada paraula que regalima
bocins de la teva ànima
nascuda pel poema,
per la bellesa il·limitada
de les paraules plenes de sentit.
I en tu sóc una altra que reneix
amb la força d'un huracà,
posseïda pel vers d'un hom
que em desgavella les entranyes,
Esmicola la remor del silenci,
tot just quan la nit es corromp
d'aquest aire robat de poeta,
immune al pas del temps.
gypsy
Comentaris
-
amor[Ofensiu]Nyanga | 20-01-2010
I en tu so tot el que vull ser...
suau i tendre poema, belles paraules d'amor que m'han encisat!
Una abraçada, -
Gitaniua, feliç 5é aniversari de RC![Ofensiu]Dolça Parvati | 11-01-2009
T'estime!
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
el tancament[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 13-12-2008 | Valoració: 10
del poema és preciós, tot ell és un poema ben treballat, però brodes el final, els quatre últims versos son per desar.
Sí que ens podem superar! i tant!
Més abraçades.
Ferran -
Quin poema més bell...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 12-12-2008 | Valoració: 10
d'admiració pel do de la paraula, pel sentit dels versos que quan els llegim sembla que siguin camins fets a mida per a cadascú de nosaltres. Poemes que ens emocionen, que transmeten més enllà de les paraules, com si el poeta hi afegís la intenció i aquesta ens arribés amb tota la força.
Una abraçada -
En tu sóc[Ofensiu]Queca | 10-12-2008 | Valoració: 10
una lectora feliç. No saps com em carrega les piles llegir tresors així de bon matí.
Una forta abraçada, i mil i un somriures per a tu, ninona! -
Sempre...[Ofensiu]onatge | 07-12-2008 | Valoració: 10
Ets tu, però en els badalls del poeta hi ha una alenada de rosada, un bri d'aire nou, un tancar els ulls i creure que tot és possible. Ets perquè ja eres. Però ara els poemes són com la columna vertebral. Com la flor que cada dia et dóna els seus pètals per la teva nuesa, pel teu fred de dona. A la taula de la lluna sempre hi ha dues copes de cristall amb vi de la distància i uns llavis a punt pel bateig...
Salutacions.
onatge
Valoració mitja: 10
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451011 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu