"I els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona"

Un relat de: rnbonet

"...I ELS PECATS DE LA XONA
LA MARE DE DÉU ELS PERDONA" (dita popular no gaire coneguda).


Olocau és l'única població de la comarca dels Ports (País Valencià) de parla castellana. Un fet ben estrany, només explicable per la conquesa o la repoblació, que deixem als erudits del ram, historiadors i demés. Cal fer esment que a quasi tota la Matarranya, pròxima en geografia, encara que "provincialment" pertanyent a Terol, continuen parlant la nostra llengua.

Deixem-nos, però, de romanços que no venen al cas, i anem al gra. O tirem pel recte. A l'època de la calor, les poques neurones que tinc funcionant encara es neguen en redó a idear noves històries. És per això que cal tirar mà del muntó de papers desordenats de la carpeta intitulada "Per certes ocasions", ataüllar-los, mirar quins serveixen i fer via amb algun d'ells, si vull continuar exercitant el dits al teclat.

Aquestos que ara llegiu enllacen directament amb uns altres amb els quals guarden una intrínseca relació. Són, no cal ni dir-vos-ho, una continuació d'aquells llegats antics trobats a la parròquia d'Olocau del Rei. Un incís: -Oh, lo cau! Del rei!- (Possiblement em declaren persona 'non grata' al pròxim plenari municipal. O potser els faça gràcia i m'anomenen 'fill adoptiu').

N'he continuat la transcripció, prenent-me certes llibertats -molt poques, de debò- lèxiques, morfològiques i sintàctiques, per tal que us arribés l'essència mateixa de la trova. Potser no ho he aconseguit per complet, i el resultat no siga del tot afortunat.
Aquesta és la segona aproximació al lligam "Non grats doctrinarium", i pense que n'hi hauran, encara, d'altres parts. Eixe és el meu propòsit, si la salut continúa i l'ànim no decau.

Sembla que algú el nom del qual ara no vull recordar, i a més a més crec en un altre idioma, digué que "no mai segones parts foren bones".... A vosaltres us toca decidir. O el que és el mateix, us correspon fer de crítics. L'únic que em sap greu és que no tingueu accés als documents originals, per comparar.






"Dixit la verge
al seu amant
ben principiant:
Serà possible
que aqueixa cosa
entre a la meua
d'entre les cames?
I el seu amic,
acompanyant
amb molts ganes
-tímida fava
ans ben tibant-
la dirigia
com xirivia
cap el forat
tan amagat
I entrà, de grat.
Us ho ben jure!

Ai, mare mia,
quanta gaubança!
Fóra possible
d'haver-ne tanta?



Dixit la vídua
tota plorosa:
Mare amantísima
totpoderosa,
amb festa grossa
poc us demane.
Si em topete
amb instrument
fora de mida,
descomunal,
com és volgut
sense recança
encenc tres ciris
(a) vostra salut.
No hi ha constança
ací ni a França
del seu quefer
Se sap, però,
de fonts estranyes,
que les migranyes
per mor delit
feren oblit.

Ai, quina joia!
Ai, mare mia!
Molts en voldria
de nit i dia.


Dixit la sor
al confessor:
Pare, m'acuse.
Sempre he pregat
que un frare osat
m'entrés l'eïna
dins lo forat.
Dixit mossén
Només somniat
no paga pena.
I si fos feits
poca ni molta.
Pecats de xona
Verge perdona.
Dixit la monja
Ora pro nobis
Contricta estic!
I ara què dic?
I afegia
tota cofoia:
Seria orat
que per la reixa
ara mateixa
entressiu eixa
la vostra peiça?
Ora pro nobis
Marededéu!
Que lo esperit
d'aqueix pardal
gaureix les penes,
lleva lo mal.
Dix lo rector:
En això rau
tota saviesa;
que entre la rata
dintre lo cau".

Ai, quin joiell,
Marededéu!,
Molts en voldria
de nit i dia.



Cames obertes,
dixit fadrina
meuca ben fina:
Ai, quina verga
més gran i forta!
Així cuitava
la bona mossa:
I d'on serà
tan bella estampa
si va tan solta
que el mal espanta?
Possiblement és
de la Vila-reial,
perquè s'hi tracta
de totes totes
d'un bon pardal.
O potser siga
d'allà Borriana
on cada figa
no hi passa gana?
Serà, potser,
prop de Betxí?
Prompte ho sabré
si va ben justa
dins lo florí.
Amo de tan
bona rella
ben segur que
és de Morella.
Tal volta encerte...

A continuació hi ha uns renglons indesxifrables. I acaba aquest fragment amb una sentència pragmàtica, en forma de rodolí, i que ens dóna exemple del sentit irònic de la 'lluita de sexes' a l'època, i de la visió de la dona envers l'home, animal de companyia.

"Que allò que ha de menjar-se els cucs
bé està que ho gaudeixen alguns rucs".

El trascriptor, a més, arreplega un acudit d'aquelles terres, per la coïncidència temàtica:

"Voleu tastar bona figa?
Tres han d'ésser els senyals:
pansideta, rebecada,
i picada pel pardal."

Comentaris

  • l'home d'arena | 05-04-2007 | Valoració: 10

    He anat a l'armari i n'he tret un de barret, tan se val quin era. Per poder, aguantant-me la pixera, treure-me'l (el barret!) davant la teua barqueta.
    Veïnat, gossa, i dones de ma casa, han acudit als esclafits de riure... Fins i tot el ti Calces, el meu cunyat. Quin goig!
    Honor i lloança al savi trovador de la figa, siga poletana o vernesca!!

    SALUT! i que no ens falte mai la rebolica (sobretot la teua).

    (Per cert, no és la serra de Segària aquella que es retalla?)

  • Quin fart[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-10-2006

    de riure que m'he fet amb tant dignes versos.

    En la millor tradició de la Vicenteta de Favara.

    Tot un plaer!.

  • Boníssim[Ofensiu]

    I mira que ets bo, he rigut, de debò. Sempre un plaer llegir-te per la ironia i aquest llenguatge teu, realment m'has fet passar una bona estona.

  • Paral.lelisme al desenllaç amb ...[Ofensiu]
    angie | 07-09-2006

    una frase que deia la meva besàvia :
    "Mori morti, mori farti", jejeje

    Amic Bonet, hi ha dos autors a relats que em fan somriure de bon grat quan tracten el tema de la lluita de sexes, l'un és en Maurici i l'altre ets tu. En el teu cas, el fet de que escriguis prosa i poesia m'apropa potser més al fet de llegir-te amb una certa complicitat, no ho sé...

    Aquesta segona part m'ha semblat tan o més bona que la primera o potser és perquè el tema m'encanta. Tot el que la tradició popular ens reserva és bastida per assajos com aquest, amb una càrrega important de versos que val a dir, m'han semblant perfectes en quant a sonoritat. L'estructura del poema en blocs, tractant amb ironia i "cara dura" els diferents personatges (com si fos un sainet) i tancats amb aquestes exclamacions, m'han fet recordar a en Verdaguer. No pel contingut, és clar, jejeje... Una nova ironia, veus?.

    M'agrada llegir en Verdaguer perquè apropa a la cultura popular catalana. Si no l'has llegit, te'l recomano...molt més "formal" en quant a temes però igualment agradable en acabar. Té un poema sobre els Mossos d'Esquadra.... jajaja

    Bé, trobo que les rimes les has treballat sense deixar de banda la sinuositat del vers curt, difícil molts cops i et felicito per això.

    Espero la tercera part si n'hi ha!

    Un ristrall de petons tan llarg com el comentari.

    angie

  • "no se perquè li diuen pena[Ofensiu]
    T. Cargol | 30-08-2006

    si dona tantes alegries"!
    Domini de la llengua i del saber popular

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

273 Relats

1601 Comentaris

340797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!