Cercador
(Humilment) des del pont Mirabeau
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Cante, sirena de riu.
Sí, tot roig,
tot invisible, tot petit, tot famolenc,
sense sabates, ni peus, ni mar,
sense res que em diga hostatge.
Amb curvatura de rosella,
fen-te memòria con una tija,
furge l'ullal que et va engolir,
tant de fum i cendra argentada,
tanta lluna.
Cante adreçant-me al mai
que et té per escalfar-se,
li dic que la por de la veu
és el silenci,
i em retruca el riu silent
i aquesta barca lenta que
tossint cus una vela invisible
que em llepa i m'arrossega.
Volantins de gota vénen,
mamella d'estels que xorra
pedra, rosada, palp, eco...
ruixim del teu desesper de fera,
del meu, del fred, de Paris
que passa lentament i endormida.
Ja véns, aura, nervi?
No! Diu l'escurçó.
I pont,
i Sena.
Comentaris
-
Magnífic homenatge[Ofensiu]F. Arnau | 07-03-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat aquest homenatge teu al poeta que es va llençar al riu, mai no sabrem per què... (Furgant l'ullal que el va engolir...)
Aquestes coses mai no es saben, però ens queden els seus magnífics poemes.
També m'ha agradat el que dius al comentari del poema, de que el dius ara perquè sempre estarà per acabar.
Com la célebre cita:
"Un poème ne finit pas,
on l'abandonne."
-PAUL VALÉRY-
Tu, no l'abandones mai, paisà!
Una forta abraçada!
Salut i força!
FRANCESC
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 05-03-2007
perdó, no havia fet mai una aclaració, però pense que us la dec, aquest poema està dedicat a Paul Celan.
-
ginebre | 05-03-2007
Paris, la perduda, la melancòlica....
boniques imatges per la bella i antiga dama, sofisticada i trista.
Les teves paraules l'enbolcallen, l'abriguen una mica. -
Quan et llegeixo[Ofensiu]Lady_shalott | 04-03-2007
em pregunto el mateix que la gypsy. I d'on vens, amb aquest vers que impregna amb força, com la roba xopa, d'aquest llenguatge que conversa la teva ploma, que crea bells espais... et llegeixo i penso que no en sé de comentar-te, i que és gairabé impossible que en surti res de clar. Però m'arriba, i em quedo mig enamorada del que dius. Paris dur sempre, una impressió que desborda...
Un bes suau i dolç,
la dama -
la teva paraula[Ofensiu]gypsy | 04-03-2007 | Valoració: 10
és ben fonda. No sé des d'on escrius o si has caigut dins la font del saber dir il·luminat, de vegades hi ha una aspror eixuta bellíssima. Resto astorada davant els teus mots que rellegeixo varies vegades per intentar copsar-ne els sentits. Però, tant se val, la poesia no està feta per ser transparent i no cal entendre-ho tot com el poeta ho ha inserit.
Puc interpretar, dibuixar els meus somnis, guarir-me dins els teus versos.
petons abraçats!
gypsy
