Hotel Onada (13)

Hotel Onada (13)

--Si home! Eduard! Això no m´ho pots fer!-Molt empipat en Llibert protesta.
--Llibert, tu saps que el client és el que mana, i les peles són les peles. El Rafel em té dit que qualsevol caprici dels clients si el pagan i és raonable l´hemd´acceptar.
--Sí, però madam Pompadour vol que li treguis cada dia a passejar o més ben dit "estirar les potes" al seu gos maltès...-l´Eduard ha de fer esforços perquè no se li escapi el riure. El xicot està de molt mal humor.

En Llibert va caminant pel carrer, és el segon dia que treu el gos a passejar, i aquest s´atura a cada moment ensumant-ho tot, aquestes paredetes és el que més el desepera, i a més a més mirant de reüll que no hi hagi ningú conegut.
--Això, és una merda de gos, si fos un pastor alemany... i a més dir-se Nini-En Llibert parla sol, però mira amb menyspreu a la bestiola i de tan en tan li dóna una estirada de corretja perquè no s´aturi.
Tot passejant passa pel davant d´una casa de motos, ultimament la seva dèria. Dues o tres estan d´exposició a la vorera i no pot frenar l´atracció d´agafar el manillar, deixa la corretja i prem amb les dues mans aquella "preciositat" que el porta tan de cap i...
Plaaaafh! Una frenada en sec i un cop sord s´ha sentit. Una bola blanca acaba de volar pel davant del ulls d´en Llibert.
--Merda!-s´ajup i... el gos està com un pelús, no es belluga, l´agafa i el cap li cau al costat.
--Aquest ja no bordarà més, nano, no cal que el belluguis-li diu el dependent de la casa de motos-pobre bèstia i el del cotxe ni tan sols ha parat.
En Llibert ha quedat petrificat, al pensament li ve el senyor Rafel, l´Eduard, la madam...com es digui. Una esgarrifança ha fet acte de presència.
--Si era de la xicota, ja ni pots comprar un altre, les dones...
--No era meu, això és el pitjor, era d´una vella de l´hotel, em mataran-respon com mig atontat.
--Jo en compraria un altre, tots són iguals i de segur que ni se n´enterarà, i si porta ulleres tot ho veurà igual.
En Llibert ha quedat pensatiu i abatut, no sap que fer, no s´atreveix a tornar a l´hotel però sap que ho té de fer. Cavil.la i més cavil.la. Torna a aixecar-li el cap, li frega, però ja veu que no l´aixecarà mai més, tal com diu el dependent. Tot d´una li pregunta al noi.
--Ón dius que en venen de gossos d´aquests?
--Tocant a la Rambla. Ni han de totes les races allà i de totes mides, però valen un dineral, eh!
"Què hi farem, trigaré més a tenir la moto. Valgui el que valgui l´haig de comprar.

--Si que has tardat a tornar Llibert, madam Pompadour ja estaba una mica enfadada. Ara és a la cafeteria, porta-li desseguida.
En Llibert s´acosta a la madam que està xerrant amb un parell més de senyores de la seva edat, aquesta en veure´l i va corrents.
--Mon Niní-donant una mirada de repulsa al Llibert li agafa el gos i se´l puja al braç.
--Mon Niní-no para d´acariciar-lo. De cop.
-- Mon Dieu!-horroritzada la senyora li està mirant la panxa-una ferida?
A en Llibert li ha agafat suor, s´empassa la saliva, s´acaba s´adonar del motiu de la sorpresa de la senyora; la seva Niní, ara, és un Niní...
(orchid)