Cercador
Un trosset de segle XX
Un relat de: Angelina Vilella Ros- Compartir:
Retalls de biografia meva a Puig sa Guilla 28/03/2015
Mai m’havia pensat en quin moment es pot donar el millor de sí, el més òptim que es pot oferir als demés sense pensar en la individualitat pròpia, és difícil, el jo quasi sempre ens aflora.
Avui sóc a Pals, em trobo asseguda a la meva terrassa assaborint un cafè amb llet que he deixat damunt la taula, junt al bloc i als bolígrafs i llapis, un gran i bonic jardí enfront a la dreta d’un frondós bosc de pins que s’acobla al paisatge, el frec de les branques provoquen una lleugera remor junt a la piuladissa d’els ocells que et recorden que hi ha vida al teu voltant, a part del color verd que predomina, ara només sóc jo, una persona del món, un privilegi.
Vull deixar constància del canvi que m’ha tocat viure, miro enrere, molt i molt enrere i veig una distància tan llunyana amb una transformació tan fugaç, però quasi monstruosa, expressada oralment que sinó perquè l’he viscut i transmès estic segura que en els segles venidors, ara ens trobem en el XX, serà difícil que es puguin comprendre, ja ningú intentarà esbrinar-ho, tot serà tan ràpid que el fet de parar-se a treure a la llum algun fet, a evidenciar que ha passat i quan ha passat, que ningú farà cap esforç per esbrinar-ho.
Estarà documentat, però a qui l’hi interessarà? Si l’entretenir-se a assabentar-se del que... ja no estarà a la voluntat del ser humà. Anem tan ràpid per anar endavant que cada vegada ens empeny més fort el temps per anar enrere. Els nostres rebesnéts simplement quatre generacions ni sabran com hem viscut nosaltres tota la generació d’aquest segle XX, jo mateixa només recordo el nom d’algun besavi.
Mai m’havia pensat en quin moment es pot donar el millor de sí, el més òptim que es pot oferir als demés sense pensar en la individualitat pròpia, és difícil, el jo quasi sempre ens aflora.
Avui sóc a Pals, em trobo asseguda a la meva terrassa assaborint un cafè amb llet que he deixat damunt la taula, junt al bloc i als bolígrafs i llapis, un gran i bonic jardí enfront a la dreta d’un frondós bosc de pins que s’acobla al paisatge, el frec de les branques provoquen una lleugera remor junt a la piuladissa d’els ocells que et recorden que hi ha vida al teu voltant, a part del color verd que predomina, ara només sóc jo, una persona del món, un privilegi.
Vull deixar constància del canvi que m’ha tocat viure, miro enrere, molt i molt enrere i veig una distància tan llunyana amb una transformació tan fugaç, però quasi monstruosa, expressada oralment que sinó perquè l’he viscut i transmès estic segura que en els segles venidors, ara ens trobem en el XX, serà difícil que es puguin comprendre, ja ningú intentarà esbrinar-ho, tot serà tan ràpid que el fet de parar-se a treure a la llum algun fet, a evidenciar que ha passat i quan ha passat, que ningú farà cap esforç per esbrinar-ho.
Estarà documentat, però a qui l’hi interessarà? Si l’entretenir-se a assabentar-se del que... ja no estarà a la voluntat del ser humà. Anem tan ràpid per anar endavant que cada vegada ens empeny més fort el temps per anar enrere. Els nostres rebesnéts simplement quatre generacions ni sabran com hem viscut nosaltres tota la generació d’aquest segle XX, jo mateixa només recordo el nom d’algun besavi.
l´Autor
91 Relats
132 Comentaris
163294 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:
www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)
Últims relats de l'autor
- Sanitaries al covit-19 coronavirus
- Per tornar a recordar la infància
- Un trosset de segle XX
- Som diferents! Capítol 6/1
- Som diferents! Capítol 5/4
- Som diferents! Capítol 5 / 3
- Som diferents! Capítol 5 / 2
- Som diferents! Capítol 5 / 1
- Som diferents! Capítol 4 / 4
- Som diferents! Capítol 4 / 3
- Som diferents! Capítol 4 (2)
- Som diferents! Capítol 4 / 1
- Som diferents! Capítol 3 / 4
- Som diferents! Capítol 3 (3)
- Som diferents! Capítol 3 ( 2 )