Hospital de nit

He trobat aquest relat molt original i amb un gir final imaginatiu, ben treballat durant tot el text per enganyar el lector eficientment. M'ha agradat força.
Sembla que vas fer una mena de "resset" com autora. Em sap greu que hem perdut alguns molt bons poemes, però segur que tens bones raons per haver fet aquest nou començament a relats. Enhorabona en tot cas per aquest microrelat, estic content d'haver pogut retrobar el teu espai.
Salut,
Q.

... tot això que perllonga la vida, que alenteix el pas, que converteix en etern l’espai entre l’ara i el final ...

ha de provocar sentiments de impotència aquesta situació, no envejo al protagonista del relat.

Has descrit perfectament, no tant sols t l'ambient hospitalari en la llarga nits dels pacients, sinó també la por, l'angoixa, tots els sentiments que es desvetllen en quan
s'han acabat les visites i el malalt se sent vulnerable. Es nota que coneixes molt bé del que parles i jo combrego amb tu perquè m'hi he passat anys fent d'acompanyant de nit i de dia de la meva mare, que va morir ara farà dos mesos.

Per una altra banda, el relat està meravellosament escrit, l'estructura és perfecta i el llenguatge s'agermana amb el tema que ens has presentat.

Escrius molt bé, bonica

Fa molt que no hi entro, que no comento cap relat i em sap greu. Avui, en entrar-hi, he trobat el teu relat que m'ha emocionat, sí, ha estat com rebre una glopada d'oxigen. És colpidor per aquesta aparença senzilla, tranquil·la, serena i a la vegada tan lúcida i fins i tot he tornat a viure alguna situació antiga.
Enhorabona, un petó.

Aquest relat l’haguessis perfectament penjar a l’edició passada del repte clàssic en què el tema era la nit. Que bé has descrit la sensació que és viu de nit en un hospital, tant per als malalts com per als treballadors.

La sorpresa final és tot un encert literari i de contingut.

Un plaer poder tornar a gaudir dels teus escrits en aquest espai, allan.

Ens seguim llegint,

Núria

Ostres has aparegut ?!!
Vaig entrar per penjar un dolorós vers, i et volia llegir, però havies desaparegut, no hi havia cap rastre de l'Allan Lee ni de la Silvia Armangué .. enlloc ..
Necessitava una lectura teva, alguna de nova seria perfecte però si no sempre podria rellegir les favorites, però també havien desaparegut .. ostres.

Vaig pensar en fer-te una comanda via e-mail però no tenia el correu ... en fi

Buscant el teu rastre al web vaig trobar 3 escrits al joescric i he llegit 'La queli' , impressionant relat amb una precisió de detalls magnífica, (la teva ploma dura i contundent, entre joies i autisme .. fuaa) i dues meravelloses poesies (sobretot m'ha agradat 'Manganell'). Així m'he tret el mono, però m'he adonat de quant necessito els teus escrits.
I ara veig que has fet net, de relats i has recomençat ?! QUE BÉ !!!

Guardaré amb el teu permís els teus textos (només en tinc algun) i el 'sessions' el tinc fet un esparrac de tant temps que l'he transportat entre altres papers.

Recopilo, conservo i llegeixo.

Estic molt content, porto una setmana molt trista i veure que encara publiques aqui ha estat la millor noticia.
No ens deixis orfes de paraules mai. Una abraçada molt forta Silvia.

pd. per cert que buscat-te pel web vaig descobrir un blog sobre finestres increible. Quina meravella de fotos, que maco !!

Com en saps de penetrar i escorcollar dins l'ànima de les persones! Fins al final estava convençuda que el protagonista era X quan en realitat era Z. He rellegit el text i tot ha lligat a la perfecció. Molt ben trobada l'anàlisi de l'angoixant vivència nocturna de Z. Des de la teva ploma-bisturí has fet una dissecció perfecta de la condició humana on les febleses, els autoenganys però també les esperances són presents en tot moment.
Estic més que feliç d'entrar en el món dels teus relats.
Mil petons, guapa!

Mercè

amarat de dolor i què dibuixa perfectament les hores d'angoixa viscudes a un hospital.
Quan he vist el teu nom a la pàgina he tingut una alegria, benvolguda Sílvia !
No ens tornaras a deixar , oi ?
Una abraçada molt, molt forta !