Històries "mítiques" de la muntanya

Ho reconec, tot, la preparació, el desenvolupament la tornada, de les excursions, tot això, té per a mi quelcom inefable, memorable.
Hi ha amistat, descobriment, proba física i mental, incertesa i celebració final de la vida.
No deixes de preguntar-te si ho resistiràs, si t'estàs fent gran, s tot sortirà bé.
És una activitat que propicia la reflexió sobre tu mateix i sobre els altres.
L'inesperat sorgeix: en la darrera excursió, el robust teix a la font, les espeltes de neu aquí i allà, els faigs, els pi -rojos, i no només això: mirar amb els prismàtics i descobrir que allà dalt, allà d'on véns, hi ha un paio singular, un ximple, corrent amb un gos.
El goig de saber que encara tens corda i que has estat capaç de portar el teu cos a 1600 metres en línia recta cap amunt.
I les confidències i tonteries havent sopat i la cervesa freda amb patates fregides tot mirant el cim al qual has pujat.
Però per sobre de tot la companyonia que fas.
Tanmateix, allò memorable es la resolució dels problemes sobre la marxa: el company que s'ha esgotat a quí fem costat, li donem part de la nostra aigua - per sort avui n'hi ha abundant - És el moment crític: falta molt i encara no hem encarat el camí de baixada. Les rampes no el deixen caminar i en un moment de ràbia i de defalliment llença gorra a terra . Per sort sempre hi ha una dona, una mare de déu que porta analgèsics, barretes energètiques i li administra l'aigua: el cuida realment com una mare: tingues mare! penso mentre l'acompanyem.
I la mítica que es crea al voltant de passades excursions? De tant retocar i re explicar les històries acaben quedant relativament bé. Però aquest dia em tocarà desmuntar un mite: aquell que atribueix a determinat company avesat en la muntanya, la facultat d'orientar-se en la boira més espessa i sota la nevada. Tot sopant, em reconeix que aquell dia tenia por i va anar posant clandestinament unes marques sobre el terreny durant la pujada. Quan li van demanar si sabia tornar a la vall, va contestar que sí - però no gràcies a unes facultats miraculoses sinó a unes facultats previsores!
Veus aquell nuvolet allà al costat del pic - els havien advertit -, si? Doncs, avui no arribareu a dalt, els havien vaticinat el vilatans!