Història

Em pregunto si algú escriurà la meva. Un nom i unes dates dins d’un volum que ningú no consultarà.
Hi haurà cap motiu per escriure-la?
La resposta és senzilla: no.
Si algú trobés, al cap dels anys, un polsós i vell llibre amb el meu nom a la portada, potser el fullejaria. Però probablement el tornaria a desar al seu lloc sense ni tan sols treure-li la pols.
Com deu ser la meva vida llegida per uns altres? Potser resultaria indiferent. O potser el lector quedaria colpit en veure’s identificat.
En una sola vida hi caben moltes vides; tantes com mirades la recorren. Mai no satisfaràs a tothom, ni un mateix queda mai satisfet.
Si algú escrivís la meva història, en el fons estaria escrivint la seva. La que ha volgut veure. O la que ha pogut entendre.
Per això escric ara: per no haver de triar-ne una quan ja no hi sigui.