Història del primer petó

Les ones arribaven calmades, tranquil·les, i desapareixien convertides en escuma sobre la sorra groguenca de la platja. Llunyans, casi invisibles, navegaven un parell de vaixells que sintonitzaven perfectament amb aquell dia tranquil.
Un noi i una noia estaven asseguts a la sorra. Ella mig adormida, observant l'hipnotitzant moviment de les onades, ell amb els ulls clavats al cel observant el núvols.
La primera paraula la va dir el noi, intentant trencar el silenci, ella va respondre, i altra vegada van continuar en aquell estat letàrgic que no semblava acabar mai.
Ell va tornar a parlar i ella va somriure. Volia parlar, però tot el que volia dir quedava ennuegat a la gola i només podia respondre amb poques paraules tallants. Va intentar dir alguna cosa més volent seguir parlant amb ell. Aquesta vegada va ser el noi qui va somriure, jugava amb avantatge, sabia perfectament els sentiments d'ella, i coneixia els seus propis.
Ell va tornar a parlar i es va mig estirar sobre la sorra. Ella el va mirar i va envermellir dirigint la mirada ràpidament altra vegada cap les ones, va respondre amb la veu una mica nerviosa. Ell va somriure mentre li mirava l'esquena i els seus cabells d'un color entre negre i marró. El noi va tornar a parlar i ella va començar a tremolar de pur nerviosisme, va aixecar-se i va córrer cap el mar, s'hi va llençar de cap i va començar a nedar. El noi va mirar tots els seus moviments sorprès, però finalment la va seguir.
I es van trobar tots dos nedant junts, ella per tranquil·litzar-se, ell perseguint-la. I la va atrapar, i la va agafar. Es van quedar els dos surant sobre l'aigua, el joc s'havia acabat. Ell la va agafar per la cintura i va somriure impacient pel que sabia que havia de passar, a ella els ulls li van brillar imaginant-se per un moment el que havia de passar.
Va tenir el mateix gust del mar salat que els envoltava. El moment de separar-se va ser tant dolorós com havia sigut de magnífic el petó que s'havien donat. A ella li brillaven els ulls fent-la més bella del que havia sigut mai, les galtes d'ell s'envermellien a mesura que l'observava. I mai van oblidar aquell petó, de fet, segueixen estan junts en algun punt de la platja dels seus somnis...