Hi som de pas

vegetal

(shsss! les teves fotos m'agraden més!!! :-DD)

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Amiga Mariona!
Has fet uns versos ben bells, dedicats a l'illa del meu cor, com ho és Menorca. Allí vaig passar dies de joia en els meus llunyans vint anys, però sempre em quedarà el record, el perfum i la remor d'aquells temps en la meua memòria...
Gràcies per la teua contribució poètica.
Una forta abraçada!
I Bon Nadal!
FRANCESC

De pas,
i de passada
m'acompanyen
les pedres del camí,
la primera rosada
que em va deixar
la seva set al cor,
els pètals de la primavera,
la simfonia de la tardor.

Salut.
onatge

en el camí, on descansem del diari traginar, i et poses a pensar, i en què penses?
en aquestes quatre paraules tan ben trenades, i les vas repetint, perquè no hi han res més veritable , que hi som de pas, i a voltes, a massa bon pas.

Molt bonic el poema.

Una abraçada

Ferran

Res puc afegir als sentiments que transmets. Res perque no goso trencar aquesta delicada bellesa dels teus mots. Bells i profunds, res és per sempre, tan sols hi som de pas.

Una abraçada.

Carpe diem, memento mori tempusque fugit... Qui parla en el teu poema? L'illa, gitana, per la potència que desprenen els primers versos puc assegurar-ho, però de ben segur que m'equivoco... I la personificació de la segona estrofa m'ho confirmaria però qui ho sap assegurar és qui ha escrit la meravella versificada que deixes en els teus poemes, l'empremta que titlles d'"humil" és enorme, orgullosa de ser paraula amb sentiment.

I per acabar... La rosella, aquesta veu fràgi que recorda la brevetat de tot allò que viu, fins i tot sembla dirigir-se a l'illa, que s'erosiona lentament... Gràcies, zíngara!

d.

(PS: dius que són encoratjadors els meus comentaris? Sols comento allò que em transmeten, i tu ho fas amb escreix)

Hi som de pas, però tan de bo sempre fos com el pas que descrius tu.

lagavinadelfar