Hecatombe

Ho puc sentir d'entre la pluja de fulles que inunda el carrer,
serà avui…
El vent juga amb la buidor i entrebanca amb el meu cos,
anunciant l'irremediable desenllaç.

Persianes abaixades amaguen febles refugis,
puc sentir el temps penetrant finestres que vessen segons
que mai ningú digerirà.
Serà avui, el que hem estat esperant.

Ja tot agafa una proporció descomunal,
tot és més quan tot és poc.
Sonen composicions romàntiques que s'apoderen de l'eternitat
i sacrifiquen compassos per devoció al no-res que aquesta batega.

Tornen a sagnar els horitzons
i s'emporten la llum i el temps i el tot dels dies.
Altre cop ha esdevingut,
res vessa perquè les ombres regnen
i el vent juga amb la buidor sense entrebancs.