Súnion

Un relat de: rbbarau

A l'alçada d'un rosat desfet
respiro tranqui·litat i vent,
i algú amb un fil etern
estira el mar per un extrem
Travessa un vaixell distret
que talla l'aigua amb ganivet...
I veig on acaba la Terra
on more l'home i neix la pau...
Difumino el món i el cel
i em perdo en tons de blau...
Xoca una gavina amb el mar...
però torna... més amunt que mai
I tu i ningú més que tu,
i és que avui sols tu m'entens...
d'esquenes al moviment
són molt més que glops de temps


Comentaris

  • Roser...[Ofensiu]
    N | 20-04-2006

    Ja et vaig dir...potser per tot el fons sentimental que té...però per mi és dels millors poemes que has fet mai...i un dels meus preferits en aquest univers. És TAN especial...van ser uns moments tan perfectes...que ningú mai ens els prendrà. Tu i jo Roser...tu i jo mirant aquella perfecció de paisatge. Un dels millors moemnts de tot el viatge...
    Un petó immens carinyo!!!
    T'estimo!

  • Genial![Ofensiu]
    Emelkin | 19-04-2006 | Valoració: 10

    Un poema genial! que irradia puresa, m'encanta i es mereix un 10!! bua, genial la frase de "on mor lhome i neix la pau" molt be roseeeer!