I així vaig fent

Un relat de: rbbarau

M'estiren les paraules en un remolí com d'aigua de vida…
I de vegades m'agrada i de vegades m'ofega.
Hi ha dues realitats, dius, però una és de mentida…
I la força m'estira cap aquest món confús on tot va com vull.
Les utopies manen.
Jo decideixo.
Però la corda de vegades protegeix i de vegades sega.
Després el calidoscopi s'apaga em una existència buida,
I caic em l'abisme absurd del ritme dels dies.
Camina la pell concient d'una ànima adormida
Que deixa que passi el temps
Mentre la sort canvia.

Comentaris

  • Aprendre[Ofensiu]
    Melcior | 01-10-2007 | Valoració: 10

    a conviure al mon real i l' imaginari , es pot fer ,
    de fet hi ha molta gent que ho fa , perqué el real vegades és absolutament insoportable .
    Endavant!

  • com una cançó...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 20-07-2007

    anar fent, un dia bé i l'altre no tant, passejant-te per la corda fluixa de la vida, difícil de dominar.

    Cada frase és com el vers d'una cançó mig trista, mig alegre, que desprèn això mateix i tota la profunditat de la vida.

    M'ha agradat molt. Felicitats!!

    m