He parlat amb un bosc

M'agrada la Natura. Acostumo a acaronar els arbres, les plantes i ensumar les flors, com un abellot.

Sense saber com, em vaig trobar enmig d'un bosc, ple de follets saltant i ballant.

Un bosc seductor, viu, ple de magnetisme.

Set arbres diferents i semblants em van atreure i sentir una invitació càlida a apropar-me.

- Hola, saludar un d'ells.
- Hola arbre...
- Benvingut. Sóc l'arbre SENYOR DIMECRES. Però em pots anomenar Dimecres.
- Hola Dimecres. Jo em dic Joan.
- Hola Joan
- Ignorava que existís un arbre DIMECRES.
- Sóc un arbre de la SETMANA i les meves branques suggereixen l'actitud pels humans, com tu, de MIRAR DE NOU.
- Mirar de nou... què vols dir ?
- A vegades una primera mirada no ho veu tot. Cal tornar a mirar i descobrir.
- M'agrada !
- Joan, acosta't a un altre arbre.

- Hola, qui ets Arbre ?
- Hola Joan, sóc la SENYORA DIMARTS. Però ja em pots dir Dimarts.
- He parlat amb Dimecres i m'ha agradat.
- Doncs, Jo, Dimarts, sóc una SEGONA OPORTUNITAT.
- Semblant a Dimecres...
- Sí. I un pas més. Acceptar que les oportunitats no s'acaben.
- Òndia ! Les oportunitats no s'acaben !
- Ep ! Joan... cap a un altre arbre...

- Et saludo arbre. Com et dius.
- Sóc el SENYOR DILLUNS.
- Ai ! els dilluns!!!
- Què passa ?
- Ai els dilluns !!!
- Sóc l'arbre MOLTS SOMRIURES
- És un dia que costa somriure.
- Per això. Prova-ho !!!

Tot caminant, ple de pensaments, idees i emocions, refregar amb un arbre gran.

- Hola !
- Hola Joan.
- Com t'anomenes i què transmets...
- Sóc el SENYOR SUMAR, el SENYOR DIJOUS.
- Ets un matemàtic ?
- Sí. Un matemàtic humanitzador
- Explica't
- Tot el que tenim i tot el que sentim i tot el que vivim SUMA, no RESTA. Experimentar la riquesa del conjunt continu.
- Curiós. El que em passa, a vegades, ho sento com un robatori. Quelcom dins meu baixa.

Engrescat ja anava cercant els arbres que no havia xerrat. I vaig percebre que tots tenien quelcom diferent.

- Hola arbre !
- Sóc la SENYORA DISSABTE.
- La saludo i...
- I també sóc LA FORÇA DE CELEBRAR
- Celebrar és una paraula maca.
- Cert. Cal celebrar més. Celebrar és solemnitzar moments significatius. I hi han tant moments significatius. Cal ampliar els dies de celebracions.
- I el temps per celebrar-ho ?
- Joan no és temps... son ganes !

Notar una punxada a prop del cor. Ganes... Tenir ganes... Potser sí....

- Ets un arbre més baixet que els altres.
- Sóc un arbre.
- Mirant als altres, no t'havia descobert.
- Sóc el SENYOR DIVENDRES
- Oééééé ! Què bé... el divendres és un dia màgic i la nit també.
- Coincidim. Sóc VIURE INTENSAMENT CADA MOMENT.
- O.K. Divendres.
- Sóc un arbre trascendent.
- Aiiiii !!! Ja hi som !!! Què vols insinuar ?
- Viure intensament cada moment ho pots fer el divendres i també altres dies.
- Però sembla que el divendres és més suggeridor.
- Sí. Cal cercar altres estímuls en altres arbres, perdò, volia dir en altres dies de la setmana.

Un pel cansat, i no pel fet de caminar, sinó emocionalment, doncs dins meu notava pes, un pes positiu i provocatiu, que demanava una certa digestió relaxada.

- Em sembla que tu ets el darrer arbre.
- Segon tu miris i segons per on hagis començat...
- Ja he parlat amb els altres arbres i vaja, vaja, vaja....
- El començar i l'acabar és segons...
- També és interesant el que dius.
- Sóc l'arbre VALORO EL VIURE COM UNA AVENTURA POSITIVA
- Ja m'he perdut !
- No, Joan. Sóc la SENYORA DIUMENGE.
- Mira el diumenge s'ha liat molt. Hi ha gent que parla de tu com un final...un final de passar del descans a la feina... trobada trista amb el dilluns.
- Joan, si tota la setmana és un espai més d'altres setmanes, llavors viu cada dia com una aventura.... deixa't sorprendre !
Prescindeix dels arbres. I troba un arbre nou cada dia.

Sense programar-ho, havia fet una excursió per un bosc singular. Molt enriquidor. Molt de Molt. I encara, ara, ho visc.