He mudat d'esperança

Un relat de: Endevina'm


He mudat d'Esperança


Hi ha que dubten,
però no deixen de caminar,
el sol els guia,
la lluna els acompanya.

Enceto un nou camí
oblido
sense voler oblidar
altres dies,
moments que ja no són,
però que encara respiren.

---

Mira endavant,
sempre ets a temps de tornar-hi,
pots donar un cop d'ull al passat,
però el consell dels pares
sempre
és que miris endavant.

Us convido a fer-me companyia
en tota distància
en la proximitat.

Demano que respectis
les belles paraules,
vull que envelleixin
amb un toc de nostàlgia,
amb sana perseverança.

Ara ja no és moment
de discutir
qui tenia raó,
potser, de fet ho sé...
ni tan sols la tenia jo.

T'esperaré a l'ombra del presseguer
menjant fruita fresca.
Vine, si ho vols,
segur que encara hi seré.

-----

He mudat d'esperança, sé que ho veus

Comentaris

  • En l'arbre està l'esperança. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-06-2021 | Valoració: 10

    Preciós i delicat poema, on l'esperança és la protagonista...
    M'ha encantat com ho descrius amb tota una rítmica que meravella.
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

  • Brillant![Ofensiu]
    Ness | 20-06-2021 | Valoració: 9

    M'he rendit al títol, és brillant i ho explica tot. I el final ho acaba d'arrodonir. M'ha agradat la manera de reflectir passat i present, sota l'ombra d'un arbre:

    "Ara ja no és moment
    de discutir
    qui tenia raó,
    potser, de fet ho sé...
    ni tan sols la tenia jo.

    T'esperaré a l'ombra del presseguer
    menjant fruita fresca.
    Vine, si ho vols,
    segur que encara hi seré."

  • l'arbre i el camí[Ofensiu]
    Atlantis | 20-06-2021

    Pensaments sota un presseguer, com si recordant un passat agafis aire per fer un nou camí.
    M’agrada la idea de emmarcar el poema a la natura perquè sembla que vegi l’arbre i el camí.

  • HE MUDAT[Ofensiu]
    Homo insciens | 20-06-2021

    Mai he sabut decorticar els versos del proïsme, per això miro, només, que s'hi endevina en mi, i m'ho quedo... 

    L'acròstic li dona un punt divertit i enginyós al poema. Només el títol, obre un món de possibilitats, a mi em desperta sentiment d'acceptació. Quan mudes d'esperança és que alguna cosa ha canviat. I quan deixes d'aferrar-te al que és antic sorgeix un nou camí, que sí, segueix de l'anterior, però recorres expectant, des de la incertesa. 

    Així i tot, en el poema, esperes, convides, des d'un indret plaent i confortable. Fa venir ganes de passar-s'hi. 

  • pensaments[Ofensiu]
    Beka | 18-06-2021 | Valoració: 10

    El passat i el present sota l'ombra d'un presseguer.

    Tots necessitem un presseguer!

    Molt bonic!

  • Esperança[Ofensiu]
    Prou bé | 18-06-2021

    Esperar sota el presseguer. Una bella imatge que dóna un camí a un cúmul de sentiments que semblen contraposats però baixes complementen! Amb total cordialitat

  • colpidor[Ofensiu]

    Un bons versos amb un missatge d'esperança i de gaudir del present. M'agrada.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

29 Relats

144 Comentaris

23459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.