He estat prop del mar...

Tant la teva en aquestes linies, com la del mar mateix...

Moltes gracies pel teu comentari; l'alegria es doble per haver pogut llegir-te!

Una abraçada des de l'altra banda del Gran Blau, on segueix tenint la mateixa calma, força i intriga!

m

genial!!! m'ha agradat moltissim!!! 1 abraçada

he pensat que podia llegir l'altre relat teu, com que són curtets... M'ha agradat més, potser perquè el mar també desperta en mi sentiments intensos. De vegades m'agrada anar a la Barceloneta de nit, a l'hivern, contemplo el mar i deixo que el soroll de les ones se'm cali ben endins. Escrius molt bé i poètic, captes les idees i les transmet amb intensitat.

Hola Becki; fa molt de temps que no llegia un poema tan enigmàtic;tens una forma d'escriure molt sútil; captes la bellesa a l' instant i d' una manera màgica. Moltes felicitats, dóna gust troba a escriptors / poetes que encara et segueixen omplint el món d' il·lusio i fascinació.

jo visc prop del mar, Cadaqués si allà i és fantàstic cada vegada que el mires sempre per alguna cosa o altre t'inspira sencacions diferent: com hu ha temporal de llevant uff el mar sa enfadat,ens vol mullar a tots pasans ses marons per sobre la riba, peròquan està calma es despren una sencació de tranquilitat que és meravellós, i em puc està orgullosa de viure en aquest petit poblet vora la mar

M'afegeixo al comentari de la Merihann i també aprofito per donar-te la benvinguda!

El mar amb el seu va-i-vé de les ones, i el so que fan al repicar les roques, relaxa i tranquilitza. És un gran plaer trobar-te davant de tanta massa d'aigua que sense fer massa soroll, va movent-se en la quietud de les aigües.

Benvinguda! Ciao!