A tu... en el nostre particular llibre d'absències

Un relat de: Becki

La teva boca dibuixa notes a la meva pell, sons inaudibles d'instants perduts …
Acariciant pors, aquelles que travessen fugisserament els núvols
El teu cabell a les meves renúncies i els meus somnis a les teves cadències
Mentres aquella llàgrima recorre el seu camí cap a l'anhelat destí

Assaboreixo cada un dels aromes que desprens, insolentment,
Besllumant nostàlgies que semblaven marcides i llunyanes…
Retenint plaers per a un dia, segur, d'absències
En què les meves mans no podran agafar-se a les teves paraules

Sento, visc i em desprenc en cada un dels teus petons
Aire renovat juga amb els incisos, suaument,
Somriures entre llençols de desitjos i contencions
Mirades que ho diuen tot mentre les paraules callen… sobrerament.

Comentaris

  • Bell retrobament[Ofensiu]
    Anagnost | 04-12-2007 | Valoració: 10

    La primera cosa és dir-te que m'alegra retrobar-te a la família dels relataires després de mig any d'absència. La segona cosa és manifestar-te que m'agrada que ho hagis fet amb un poema on s'hi dibuixen imatges plenes de vida -"somriures entre llençols"- i d'alegria.

    Que així sigui, en la realitat.

    Ens llegim.

    (No havia comentat abans el relat perquè he estat fora uns dies)

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

15146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!