Perduts

Un relat de: Becki

Abraces l'imperfecte… i dins d'aquesta postura et recrees i creixes.

Mantens el posat indiferent, deixant que les meves paraules passin de llarg a una velocitat vertiginosa pel peatge de la teva criba.

Et miro i no et veig… la teva és la lluïssor de la mentida, de tot allò que presagiava a quilòmetres de distància però que fa ja temps no deixa d'empaitar-me.

M'acarones i amb el gest ressegueixes cada una de les corbes infinites de les teves partides… sense consciència de retorn.

T'oloro… i en el teu aroma sobreviuen gotetes de llibertat que mai duran de bracet els meus anhels, tant simples com necessaris.

Et vull… però volent-ho suprimeixo somnis… que lluiten per mutiplicar-se, regenerar-se… imposar-se.

Miro enllà i no ets al meu costat. T'has perdut en el paral·lelisme i no saps on retrobar-me… ni tan sols jo duc la brúixola que ens vam regalar.

Sensació d'ofec dins d'una barca a la deriva, atracant a cada port on esperen, pacients, la indiferència i la ignonímia.

Comentaris

  • Anagnost | 26-05-2007 | Valoració: 10

    M'estic acostumant a aquest puntet amargant dels teus relats, a aquest retret de les teves paraules que sempre acomiada el lector amb un deix de desassossegat. Però, al capdavall, deu ser això el que m'atreu dels teus relat i em mena a llegir-te sempre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

14623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!