M'és ben igual...

Es un poeme a on mostres bastante indiferencia envers aquesta persona que un dia va ser el teu marit.
Tant de bó sigui aixi com dius i et sigui ben igual, perque la veritat es que costa molt oblidar una relació i encare més escriureu i dirli sense sentir res.
M'agradat el teu poeme i la força que hi es posat.
Una abraçada Becki.

Normalment no em plantejo si els relats son reals o no, pero en aquest cas, ja que tu mateixa afirmes que es real... i sense voler tampoc caure en el vici de donar consells... nomes dir-te que no et tanquis del tot en banda... perque, igual que jo a ell despres de tants anys, segur que et segueix estimant. Aixo no vol dir reprendre la relacio, sino simplement no tenir-se rencor!
De les relacions amb les persones, m'agrada recordar-ne tant com sigui possible, nomes allo bo : )

espero que segueixis escrivint!

m

Anims, la lluna aviat et parlarà d'algú altre...

Acabo de llegir-lo i m'agradaria dir-te que per molt que t'hagi costat i que sovint hi pensaràs... recorda el millor que vas sentir , segur que va ser molt fort per tenir una absència tan pronunciada. SORT I MLTA LLUM 1 abraçada!

Hola gent! Doncs si, us he de dir que es tracta d'un fet real... La veritat és que fa tan sols un any que em vaig separar... Ha estat una època molt dura, d'introspecció... Però ara ja puc parlar-ne i... mireu! m'ha sortit això...
Gràcies pels vostres comentaris. Tot i que sóc nova aquí ja em trobo com en família!!!!
Un petó

l'etern tema del desamor, de l'amant que se n'ha anat i del que costa desfer-se'n. Després, però, si estàs a l'aguait, te'n trobes més i veus que ha estat molt bé desfer aquella relació que no funcionava. Com que no et conec, no sé si això és real o no, i comento com si ho fos.
La poesia en si m'ha agradat molt, ben redactada i amb sentiment.
Una abraçada
Glòria