Esgarrapades...

Un relat de: Becki

Sento esgarrapades arrancant l'asfalt, sense treva. Cops secs de tambors que ensordeixen anhels i enmudeixen sensacions.

Nits i dies, seguits de més dies i nits amb el mateix sabor, de la mateixa tonalitat… Remolins temporals que acaben sempre al mateix punt, un punt que sembla finit, encara que mai s'hi arriba. Corre, corre més depressa.


Les fulles seques envaeixen els carrers, sortejant fanals solitaris i gossos que busquen recer. Envaeixen voreres, bancs i, a voltes, alguns portals sense conserge. Mantell de tardor que espia ànimes.


Arbres que miren de reüll, adolescents que entren en sales d'il·lusions i taxistes que combaten l'avorriment imaginant corbes infinites, mentre condueixen per carres il·luminats de silencis, ara més solitaris que mai.


Una llàgrima lluita per trencar la nit i complir desafiaments. Fer bocins les barreres que ocupen espais restringits. Tornar enrera i esmenar crits.


La teva mirada en la meva pell. Els meus somnis als teus palmells. Torna…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

15099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!