Desig

Escolto com t'apropes a mi, lentament, com si amb cada una de les teves passes deixessis enrere tot allò de què et desprens, aromes inclosos. T'apropes decidida, amb el contorneig que et caracteritza i el particular balandreig de caderes que m'incita a observar-te sense objeccions. Duus posada la brusa que et vaig regalar, la que mostra impúdicament l'inici dels meus desitjos, l'indret on la imaginació inicia el seu particular viatge, lentament, embolcallant cada un dels porus de la meva pell. Et miro i em mires. Desig a velocitat prohibida. La teva respiració accelerada mostra una agenda massa plena i aquell anhel que ens envolta en cada un dels nostres encontres. Aquells mateixos que ens donen vida, que ens insten a voler anar més enllà, a pujar més i més amunt... a tocar les estrelles. Et desitjo més enllà de les paraules. Em mostres el teu costat més sensual en cada un dels gests, tan simples com necessaris quan t'obres a mi... m'obres el teu món, les teves portes… La teva vida. Perdo la voluntat i el poc sentit que em queda. Em desitges, m'ho mostres amb cada alè, demanant que et faci sentir allò pel que has lluitat, la llibertat que portes a les entranyes i els crits fins ara inaudibles, per llunyans, per por… Perds la pintura que et redefineix…. Convertint-te…. Reconvertint-te… Deixo que les meves mans circulin a plaer pels plecs dels teus somriures, els que es donen en les troballes més insospitades. Aquells que neixen i moren en els sentits i en els secrets que encara protegeixes. Viatjo en els teus moviments, desgranant una a una les sensacions que ens uneixen i inciten a tornar enrere i voler més. Et desitjo llargament, sense pauses ni finals. Et desitjo intensament. No te'n vagis.