Discontinuïtat

Un relat de: Becki

La ment, a voltes, pot jugar males passades. Talment el destí, el gran joc de malabars que ens mou i ens fa sentir.

Ahir és passat, demà un futur no massa llunyà. Però l'avui, allò que ens envolta a cada instant i ens fa sentir lliures, m'opressiona i em fa dubtar. Voldria poder dir tot allò que sento i em cou endins, voldria poder obrir la caixeta del meu món i que tothom descobrís com sóc. Voldria poder obrir els ulls en una altra realitat on res fós complicat, on no hi hagués misèries ni incerteses… Però tal vegada això que anhelo no existeix… Utopia o realitat esperançada… és el debat.

Em moc en la línia discontínua de l'autopista a l'eternitat, on no hi hauria d'haver peatges ni radars… on les ànimes haurien de circular lliures per fer i desfer a voluntat…

Em moc, en pensaments, en aquesta dolça immensitat… mentre el meu cos motivat dansa per un món anodí, on els somnis deixen pas inequívoc a les hipoteques conceptuals d'una ment massa cansada de lluitar.

La ment… qui es distreu jugant a escacs amb els sentiments, fent escac i mat als desitjos més latents o a les passions més ofegades.

El cor, guardià del meu jo més profund… perdut en un mar de preguntes i de respostes, un gran sudoku on els nombres han deixat pas a les incerteses.

Més enllà, el cos… que es mou a la deriva de la tempestat, mirant absort cap a la posta de sol que l'il·lumina, rogenca, torbadora, embriagant………………………………..

Comentaris

  • oh...[Ofensiu]
    Densito | 21-05-2007 | Valoració: 10

    Quin relat mes cert. Fas pensar molt en qui som i que cerquem.
    em quedo amb :

    Voldria poder dir tot allò que sento i em cou endins, voldria poder obrir la caixeta del meu món i que tothom descobrís com sóc.

    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

14621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!