Cercador
hahahahaha!
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Com cada dijous, el Sol tardava a morir. Com si els cims punxeguts de la serra el vulgueren retenir, urpaven amb ràbia el seu ventre. I l'astre, indolent als esgarraps, es deixava esquinçar la carn blanca i mostrava les seues entranyes de llum, mentre per cada tall s'esmunyia un munt de colors que corrien apressats, cap a l'est que s'enfosquia, a pintar tots els núvols.
Havia aturat la marxa per contemplar aquell misteri de la llum que es repetia cada dijous. Restava quiet, immòbil, enmig d'aquell camí terrer, que discorria entre bancals d'ametllers que florien desafiant any rere any l'hivern. Sentia el fred venir, xiuxiuejant entre les branques, aclaparant-ho tot. Però no es movia, amb reverència i temor contemplava aquell incendi final del dia, com s'estaria algú davant un altar, algú que encara tinguera fe i s'esperara a contemplar la revelació que l'alliberaria.
De sobte, ho va tindre clar. En va tindre la certesa. Com un dard que encertara al bell mig de la diana, li va venir un llampec de lucidesa. I un calfred despietat el va recòrrer, com una onada que li va fer vibrar les temples.
Va obrir la boca, i va cridar obrint els braços a l'oest:
- Si, això és! Els nombres imaginaris afigen una nova dimensió a la matemàtica, un grau de llibertat extra per poder trobar resposta a problemes que sense ells restarien inabordables!
Ja ho tenia. Per fi. Aquell seria el text que faria comentar a l'endemà als seus alumnes.
Content, agraït, va córrer cap a casa mullat de tants colors que s'esvaïen. Encara havia de fer el sopar, tocaven bledes bullides, i lluç torrat a la planxa.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 22-03-2008 | Valoració: 10
...ha ha ha ha !!!!
Molt bo! Després de veure't més d'un cop pel fòrum, crec que és la primera vegada que et comento. La veritat, un plaer. Amb ganes de llegir-me aquestes històries més llargues quan pugui gaudir d'una estona llarga!
Per cert, el títol, per mi no podria ser un altre!
Una abraçada! -
"Dabuten", tio![Ofensiu]rnbonet | 05-02-2007
Bocabadat, fent un HAHAHAHAHAHAHA! ben gran, m'he quedat llegint la descripció de la posta. I desnerit en arribar a la conjunció d'astre/mestre, trobant el text del comentari.
Com va per la Marina?
Molta salut i molta rebolica! -
Encara no entenc el títol...[Ofensiu]MarBlava | 05-02-2007 | Valoració: 10
però m'ha encantat com descrius la posta de sol i el poder catàrtic que exerceix sobre el protagonista i com l'inspira...
Molt bó el final, la tornada de sobte a la realitat.
Una abraçada home d'arena, et continuaré llegint! -
hehehe![Ofensiu]Xocolatina | 05-02-2007
Em sembla que aquest relat el tornare a llegir dijous, estare mes en situacio si ho faig el dia i lhora que dius!
X -
bonessss![Ofensiu]Àfrika Winslet | 05-02-2007 | Valoració: 10
És el teu primer relat que llegeixo i comento (per tant, benvingut a RC!!) i m'ha agradat molt. Penso que està molt ben escrit, sobretot els primers paràgrafs descriuen una bonica imatge d'una manera realment bona. Em sobta el contrast entre la bellesa d'aquesta imatge, brollant lletres i "literatura", i les matemàtiques, és bo. El títol no l'acabo de veure clar... (segurament no ho he "pillat"). només un apunt: seria "tenir" i no "tindre" (queda molt lleig).
petons! -
ginebre | 04-02-2007
hihihihi!!
nombres imaginaris!
el sol esventrat rajant colors!
reverència davant l'altar !
bledes bullides i lluç torrat!
Fins la propera
Gin -
les 4 potències d'i[Ofensiu]qwark | 04-02-2007
Suposo que és una definició, tan vàlida com qualsevol altra, de la inspiració.
El títol el trobo molt críptic. -
M'hi he sentit[Ofensiu]Frida/Núria | 03-02-2007 | Valoració: 9
dins i m'ha intrigat seguir llegint.
Et segueixo company de lletres.
Valoració mitja: 9.8
