Gust de tu

Gust de tu, fins el cafè,
Matí i matí, com un alè finíssim,
Em recorre al matí un record
De dolç llençol i suau genoll,
Del perfum dolç del teu respir.

Més veritats en una mentida
De paraules vestida i de delits,
Que en un aterrar a pols i terra
Sense recordar els matins.

I aire, i goig, i lluna plena
Quan et lleves allà, al llit
On no hi dormo però ahir hi jeia,
On cops m’he sentit feliç, de bri,
De bri d’alè que en temps no hi era.

Gust de tu, cada tancada d’ulls,
Cada parpelleig i cada esguard
En els records propers, futurs, passats,
En el teu tacte en meves mans.

Gust de tu, fins el rellotge
Que no deixa de comptar segons,
Segons pel proper dia,
O de l’anterior, o en uns instants.

Gust de tu, i malenconia,
Sols em resta viure amb tu.
Que amb tu sóc, amb tu és ma vida,
Manca el cos, la pell, el gust.

De tu gust tinc tot el dia,
De tu l’aire, el baf, el cor.
De tu sóc quan de tu admiren
Aquells sons que els dits fan fort.

De tu, que l’aire m’encisa
Quan s’acosta el teu cos ple
D’ànima i cor, de versos ximples
Que amb tu, tot sentit han pres.