Gràcies! A tu, i a tu, i a tu, incondicional

Quan m'ha sonat el despertador he pensat que no podria llevar-me. I he allargat una mica la meva mandra... molt! I poc a poc he recordat els meus alumnes. Que esperaven amb ànsia que els ensenyés el nou ball. I els he recordat fent les escenes, i fent la veu impostada de nens petits, que tan lluny els semblava i tan a prop els quedava. Com a mi, com a tots. I poc a poc he anat vencent la son, i el costipat irremediable que arrosego fa dies. I he recordat com m'agafaves per primer cop la nit abans. O almenys amb confiança, per primer cop. I he pensat en tu, i t'he estimat, com cada segon. I llavors he pensat també en tu. Com em passa sovint. En com m'ajudes, de lluny, de prop, sempre al meu costat. Orientant-me, preocupan-te per mi. I avui et vull dir que jo també sóc aquí. Encara que a vegades no ho sembli, perquè potser sóc aquí de massa lluny. I et dóno les gràcies. Per estimar-me. M'he vestit d'una revolada. I he anat cap al tren. Allà t'he trobat a tu, buscant-me. I volia amagar-me, perquè a tu feia ja temps que no et recordava. Però no hi ha hagut manera, allà estaves. Cantant-me una cançó i recitant-me un vers de Lorca. I a tu també t'he volgut donar les gràcies. Per fer-me sentir tan ridícula i apreciada al mig del tren. La classe ha anat passant amb normalitat, un dia més. He anat a dinar. I a Glòries hi ha hagut una apagada general de llums. Els treballadors han cridat contents que avui plegaven ja. I m'he trobat rient sola al mig del restaurant. I a tu també t'he agraït, foscor, que em provoquessis aquest riure. Llavors, pel carrer de la immensa Barcelona, t'he trobat a tu, que tenies una estona lliure. He decidit donar gràcies per aquesta trobada i hem anat a passejar, contents. I quan he tornat ja cap a casa, m'has vingut a buscar a l'estació, i m'has acompanyat a casa. I t'he donat les gràcies. Perquè hi ets.. I avui me'n vaig a dormir. Amb els cabells més foscos que de costum. Tranquil.ls, només dura vuit rentades. I amb el costipat irrefrenable que m'envaeix aquests dies. I sense un missatge teu. I amb agraiment. I només em queda una cosa per dir-te. Aquesta és per tu: hi sóc, ja t'he dit que potser massa lluny, a vegades. Però sóc aquí, enmig del món que gira i de la foscor que avui m'ha fet riure, i de la noia sense nom que m'ha cantat al tren. I sobretot a prop teu, a prop vostre, mils de tu(s). I que no hi torno a la fosca. Vaig dir que "me'n vaig", i me'n vaig.