Gossa gratitud

Un relat de: Magda Garcia
Va dibuixar un petit taüt i es va ficar dins d'ell, imaginàriament.

-¿què fas pare?

-imaginava com se sentirà la Laica ara que he finalitzat el taüt.

-se sentirà bé perquè el nostre jardí era casa seva.

Van procedir a enterrar-la cavant un forat molt fondo. I quina va ser la seva sorpresa en descobrir un cofre que contenia un tresor incalculable.

La Laica se n'anava aportant-los una vida millor, sense hipoteca i amb viatges meravellosos que els servirien per recordar-la per sempre més des d'arreu del món.

Comentaris

  • Laika[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 28-07-2025 | Valoració: 9

    Laika (en rus, bordar) va ser la primera gossa cosmonauta. El 1954 viatjà orbitant sobre la terra, fins a la seva mort, per manca d'oxígen, dins la càpsula Soyuz.(en rus,,unió): El relat de la Marga juga amb aquest elements que han romàs soterrats en la memòria - si més no, de la memòria dels vellards com jo..

  • Doble acció... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-06-2025 | Valoració: 10

    Entre la imaginació de la Laica en el taüt, la sorpresa del tresor, sense aqueixa hipoteca que la tindran i sempre la recordaran.
    Sí, és molt fantasiosa.
    Enhorabona, Magda.
    Cordialment.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

220 Relats

697 Comentaris

101130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.