Gorg Maragda

Inefable, Inefable racó, selva secreta. Escumós salt d'aigua, riquíssimes roques de vegetals aquàtics. Immenses falgueres, flors grogues, blaves, trèbols i dents de lleó i, sobretot, diminutes estrelles verdes, molsa de l'aigua i de la terra. Línies de tendresa regalimant per la pedra que baixa del cel . Degotims de plata, rierols d'esclat de vida, a l'entorn de la cascada.

I al bell mig, profund i salvatge, el gorg.
Maragda transparent,
frescor primigeni
domini d'absolut.


Ella, cos nu dins l'aigua glaçada, exultant de sentir l'univers des d'aquesta fresquívola immersió, joiosa d'albirar tan salvatgement la vida, calmada de trobar l'exacta temperatura delida pel les fibres del seu cervell i del seu cos, li digué:

"Aquest és el meu autèntic element. I el teu, quin és?"

I ell respongué: "El meu element ets tu".