Google, Química i Llengua

Un relat de: jordi domènech i arnau

Google, el més gran cercador d'internet, és una font inexhaurible de sorpreses.
Fa uns dies, a arrel d'una conversa sobre els usos de diversos metalls, se'm va acudir cercar a Google, quantes vegades hi surt cadascun dels elements. Vaig decidir cercar-los amb els seus noms en anglès per abastar unes dades el més àmplies possibles.
Realment el que el cercador retorna no és pas la quantitat de vegades que a les seves llistes hi surt l'element, sinó el nom de l'element. Quan cerquem qualsevol mot a un cercador, el resultat que ens dóna és el nombre de pàgines que té controlades on hi ha esmentada la paraula, independentment del seu significat. Si busco, per exemple, "montseny", contesta que la paraula "montseny" apareix a 109.000 pàgines web. Però poden referir-se tan a la serralada, com a una persona de cognom Montseny o fins i tot a una botiga de betes i fils del carrer Montseny de Barcelona.
Innocent de mi, pensava que l'element que més sortiria seria el ferro, a casa deu ser el més abundant, en estat més o menys pur: eines, coberts (bé, són d'acer que és ferro en un elevat percentatge), claus, cargols i mil estris més; també és corrent l'alumini, encara que cada vegada faig servir menys estris d'aquest metall a la cuina. Però no, ni ferro ni alumini. El ferro apareix uns 40 milions de cops a Google i no és pas el primer, l'alumini surt menys: 30 milions de vegades.
Quan s'hi pensa és molt fàcil: quin deu ser l'element que més surt a Google?… Segurament el més persones tenen al cap contínuament…
L'or, naturalment. Malgrat el seu comparativament limitat interès químic o físic, és el primer, quasi 119 milions d'aparicions. En quasi totes les llengües igual (en espanyol, no, mira que són estranys). És evident que les finances van molt per davant de la tecnologia.
Vist que el primer era l'or vaig pensar en la plata: 82 milions de vegades surt a una página web. Seria el segon element més "abundant"? Provant més elements semblava que es confirmava la hipòtesi... fins que vaig provar el plom: quasi 91 milions.
· Per quin motiu el plom (en anglès lead) és el segon element que més surt a Google?
La taula dels quinze elements més esmentats és:
(ordre / símbol / ocurrències / percentatge relatiu)
 1 Or (Gold)                 119.000.000 18,2%
 2 Plom (Lead)               90.800.000 13,9%
 3 Plata (Silver)              82.400.000 12,6%
 4 Ferro (Iron)               40.600.000 6,2%
 5 Alumini (Aluminium)  30.800.000 4,7%
 6 Platí (Platinum)          23.200.000 3,6%
 7 Mercuri (Mercury)       21.600.000 3,3%
 8 Coure (Copper)          19.400.000 3%
 9 Oxigen  (Oxygen)       16.700.000 2,6%
10 Calci (Calcium)          14.300.000 2,2%
11 Sodi (Sodium)           11.700.000 1,8%
12 Carboni  (Carbon)     11.200.000 1,7%
13 Hidrogen  (Hydrogen)10.900.000 1,7%
14 Silici (Silicon)             10.700.000 1,6%
15 Titani  (Titanium)        9.880.000 1,5%
En català, el top fifteen és curiosament diferent. I planteja uns enigmes.
· Quin és el segon element que més apareix a Google en català?
· Quins altres dos elements poc abundants apareixen entre els quinze primers?
=====================
La resposta a les preguntes té a veure amb l'homonímia: hi ha noms d'elements que tenen un altre significat, que pot ser moltes vegades més usual que el nom químic.
És el cas del plom en anglès: lead, que també vol dir "el primer"
I el del segon element que més surt en català: estany, com el de Banyoles.
I de dos més que també apareixen entre els quinze primers: indi i radi.
Els quinze elements més esmentats en català són:
 1 or           140.000 28,5%
 2 estany      58.300 11,9%
 3 ferro           39.800 8,1%
 4 plata           33.100 6,7%
 5 coure          17.300 3,5%
 6 carboni       17.100 3,5%
 7 oxigen        15.200 3,1%
 8 indi             14.300 2,9%
 9 radi             13.700 2,8%
10 alumini      13.500 2,7%
11 plom          11.800 2,4%
12 nitrogen      9.260 1,9%
13 mercuri       8.740 1,8%
14 hidrogen     8.720 1,8%
15 sofre           6.640 1,4%
=====================
Deixant de banda qüestions lingüístiques (o no), entre les abundàncies dels esments als elements en anglès i en català hi ha diferències curioses, que en molts casos em resten misterioses.
Per exemple, mirant la taula de tots els elements i comparant en termes relatius al total, el tungstè surt 36 vegades més en anglès que en català, el platí 19, iridi 13, gadolini 11 (algú sap per què serveix el gadolini?), xenó 9, liti 9, níquel 8, plom 6 (aquest ja sabem perquè).
Contràriament els elements que proporcionalment surten més en català tenen raons lingüístiques: indi 32, fermi 28, tori 18 (per la ciutat de Torí, suposo, ja que el googlr no distingeix els accents), radi 14, estany 8, curi 5. A continuació ve el bor, 5 vegades proporcionalment més esmentat en català (pel poble de Bor a la Cerdanya potser?).
Els primers més esmentats en català i que no sembla ser degut a homònims són: argó 4 vegades més, i a continuació: clor, carboni, urani, fòsfor, bismut, crom o fluor que s'esmenten aproximadament en doble proporció que en anglès.
Se m'escapa totalment per què en anglès apareix níquel vuit cops més que en català i en canvi el crom, d'usos bastant similars, s'esmenta el doble de cops proporcionalment en català.
O les altes proporcions del platí i del liti que em sembla que en anglès no tenen altre significat.

Comentaris

  • Una possible teoria[Ofensiu]
    qwark | 01-06-2005

    Em ve al cap un programa d'ordinador molt freqüent amb el cognom Platinium.

    Lithium és una cançó bastant famosa i també una droga (un antidepressiu, crec).

    Em fan gràcia els teus passatemps i les mostres de saviesa inesgotable que ens deixes cada cop que en tens l'oportunitat.

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

170 Comentaris

71155 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com