ggr.

Desprès de molt de temps, entre dubtes i contratemps, va arribar el dia de veure qui podia més, qui tenia més orgull.. va ser aquell dia el que et vaig perdre, el que vas esborrar-me definitivament del teu camí, vas decidir continuar sense mi..
Però avui el teu nom escriuré sense miraments. Però quan et vegi, ni ens mirarem, doncs prou tindré en saber que un dia aquells llavis, van ser meus, els vaig tenir, dia i nit, boigs i perdudament afamats de mi, coses del destí.