Cercador
gestació
Un relat de: estrangera- Compartir:
Sempre, sempre ho penso, no, avui no. Avui no podré.
Segur que no. Em sento seca, resseca, com un os.
Clico el botó i l'altre jo, decandit, vençut, em repeteix,
deixa-ho, és impossible. I malgrat la llum,
la pantalla de l'ordinador s'enfosqueix, tot s'enfosqueix.
M'han abandonat, penso, les paraules.
però elles hi són, aquí, amagades, emmudides, múrries,
dins del no-res, com la vida al ventre de la mare,
gestant-se.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 13-04-2006
Cert.
El procés de creació és una gestació de la qual, de vegades, no en som conscients del tot. A voltes pensem que estem en un període de sequera i de sobte, un dia, l'endemà del pou fosc, les paraules surten amb força.
Màgia? Inspiració? Muses?
No.
Naixement de la creació després del seu període de gestació. Feia falta, calia, una breu etapa de silenci per solidificar el pensament.
Una bona reflexió, estrangera.
Una abraçada,
LLIBRE -
Concepció[Ofensiu]Gica Casamare | 06-09-2005
Saps què penso que és l'òstia? la concepció de les paraules, dels versos, dels relats... el moment en què la fecundació entre la imaginació i l'experiència dóna una construcció literària.
Saps què va bé per començar a dilatar-te i parir els versos? o un whisky o escriure dues paraules aleatòries i apartir d'aquí construir, potser acabaràs borrant-ho quan trobis paraules millors, a vegades cal provocar a les paraules embrionàries perquè sortint. -
la sequera[Ofensiu]blaumar | 23-07-2005
Sembla pueril però quan no tens ganes de parlar, el millor es callar. Respecta el teu cos.
-
Ja sortiran...[Ofensiu]BARBABLAVA | 23-07-2005
Com tu dius, estan gestant-se... Hi ha espècies de paraules que necessiten més de nou mesos de gestació. D'altres amb segons, ja veuen la llum, com acció-reacció.
M'hi sento identificat amb aquest poema, doncs fa dies que he perdut la capacitat d'escriure (masses dies), però sé que per molt que ho forci no em vindrà.
També m'ha recordat un poema meu que va del mateix "En estat de poca esperança (un embaràs no desitjat)" -
Hola![Ofensiu]Ze Pequeño | 21-07-2005
Abans que res, gràcies pels teus comentaris. Sempre anima llegir paraules tan boniques com les teves.
I pots estar ben tranquil·la, que les paraules mai no t'abandonaran. No sé si vaig errada, però em dóna la sensació que parles d'aquelles èpoques que tots vivim, en què per algun estrany motiu, no som capaç d'escriure ni un sol vers, i sempre que tot s'enfonsi i que em perdut la inspiració per sempre. Però no, tens tota la raó. Les paraules són dins nostre, gestant-se.
Per cert, preciós això de comparar el fet d'escriure un poema amb una gestació.
Un barret per vos! Per saber-ho explicar amb 4 línies, però encertadíssimes!!
Salz.