Genius, el ratolí d'ordinador

Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat.

Sóc un ratolí d'ordinador. El meu és nom és Genius, i no vull ser presumit, però realment sóc molt llest. Em passe la vida navegant per damunt un mar de lletres i paraules. Així que al cap de tant de temps entre paraules he aprés un munt de coses. Això sí, n'estic tip d'haver de navegar per allà on vol tot aquell que utilitza l'ordinador. El tros d'ase de Miquel es passa les hores jugant a jocs interactius. Em porta boig. Jo vaig cap amunt i cap avall, cap a l'esquerra i cap a la dreta agafant boles, disparant, o diriginit tota classe de vehicles. Amb Manel si que gaudeisc. Manel és el pare de Miquel i ell prefereix navegar per internet visitant pàgines molt interessants. Però amb qui més m'agrada estar és amb la Laia, la mare de Miquel. És un somni estar amb ella. Em tracta amb una delicadesa....em fa girar la boleta que tinc dintre meu amb tota la suavitat del món, i és clar, amb aquest tracte, no puc fer altra cosa que intentar moure la fletxeta per la pantalla el millor que puc.

El meu somni és poder viatjar pel món. Visitar totes aquelles ciutats, monuments, etc. que puc veure a la pantalla de l'ordinador. No vull quedar-me per sempre enganxat a l'ordinador . Tan sols em puc moure per dintre de la catifeta que m'han posat sota. Així qualsevol s'avorriria d'aquesta vida. Fins i tot els presoners tenen més lloc per poder moure's. I a més a més tinc aquesta cua llarga que arriba fins a l'ordinador, i que em converteix en el seu esclau

El pitjor de tot arriba a la nit quan apaguen l'ordinador. Aleshores es pensen que jo també m'he apagat, però no és així. He aprés a xuclar-li a l'ordinador l'energia necessària per poder seguir despert encara que apaguen l'ordinador. És aleshores quan apareix el meu malson. Quan tot es fa fosc ix del seu amagatall aquell ratolí de pèl i òssos. És tan babau!!. Ell està content amb la seva vida: dormir, buscar menjar... i venir a molestar-me per la nit. Això és el que més li agrada: molestar.

-Hola Genius! Vols jugar amb mi?
-No
-Per què?
-T'he explicat milers de vegades que no em puc moure d'on estic.
-Ah si! Perdona Genius, no m'en recordava
-No t'en recordes mai, cap de suro!
-No és culpa meva que no et pugues moure!!
-Sí, tens raó. Tu no tens la culpa. Avui he tingut un dia pitjor del que és habitual. El Miquel s'ha passat tres hores jugant amb mi. M'ha agafat un mareig amb tantes voltes que he estat a punt de deixar de moure la boleta
-Sempre estàs queixan-te Genius. A mi m'agradaria molt jugar amb el Miquel a tots aquells jocs.
-Doncs fes-ho tu si tant t'agrad...

Encara no havia acabat de pronunciar aquelles paraules quan va tenir una idea fantàstica.

-Això és, ratolí. Tu ocuparàs el meu lloc!
-De veritat!! i seré tan important com tu? i sabré tantes coses com tu?
-És clar que sí, i potser encara més. Tan sols m'has d'ajudar a soltar-me d'aquest ordinador. Veus la cua tan llarga que tinc?. Tan sols has d'anar fins on s'acaba la cua i soltar-me de l'ordinador per tal que jo puga moure'm. Ho podràs fer?
-I tant! Jo sé fer moltes més coses de les que et penses.

El ratolí va baixar per un cantó de la taula de l'ordinador fins arribar a la part de darrera d'aquella torre on hi havia un munt de cables.

-Escolta Genius. Per ací hi ha una xarxa de cables i no sé quin és el teu.
-Fixa't quin és el cable que arriba fins on estic jo i estira'l fort.
-Ja el veig Genius.

El ratolí va agafar el cable entre les seves dents i va estirar amb totes les seves forces. Aleshores Genius va notar que la seva cua estava solta.

-Sóc lliure ratolinet, gràcies a tu. Ara m'en podré anar a viatjar pel món.
-I com podràs caminar si no tens potes?- li va preguntar el ratolí, que no era tan babau com es pensava Genius.
-Doncs faré rodar la meua boleta.
-I jo que faré?
-Tu ocuparàs el meu lloc. Quan algú et pose la mà damunt del teu llom mou-te cap on et dirigeixen i no digues res. Quan apaguen l'ordinador podràs anar allà on vullgues.
-Al fi una feina digna. Estava cansat de furtar format-ge i rossegar coses.
-Adéu ratolinet. Quan done la volta al món tornaré per visitar-te.
-Adéu Genius. Que et vaja bé.


I aquí bé l'acabament, amb un ratolí ben intel·ligent.

Ah! m'oblidava de contar-vos que Genius va arribar a ser molt famós arreu del món. Els milions de ratolins de tots els ordinadors del món es van posar en vaga, per tot allò que Genius els havia fet veure. Les condicions de treball dels ratolins d'ordinador no eren gens dignes. Estaven sotmesos a condicions gairebé d'esclavitut, i això no es podia permetre en aquesta època. La vaga va durar sols tres dies i el món practicament va deixar de funcionar perque ningú podiar fer servir els ordinadors.

Genius es va posar a pensar que podria fer per millorar les condicions de treball de tots els seus companys. Fins que li se va acudir una idea digna d'un ratolí tan sabut com ell. Va inventar els ratolins inalàmbrics, és a dir, sense cable. Així els ratolins tindrien llibertat per moure's cap on vullgueren. A més a més, van arribar a un important acord amb els usuaris d'ordinadors: per cada cinc hores de treball, ells en podrien utilitzar una per navegar lliurement.

Per altra banda el ratolinet que va ajudar Genius a escapar, estava encantat de la seva feina. Tot el dia jugant amb el Miquel, i ajudant el Manel i la Laia. Es sentia super-orgullós d'ell mateix. Era molt important perquè sense ell no podrien utilitzar l'ordinador.

I sé que us esteu preguntant , i com podia el ratolinet moure la fletxeta de l'ordinador? Ben senzill. La fletxeta es fixava en el ratolinet i es movia com ho feia ell. Així, entre els dos es movien com volien el Miquel, la Laia i el Manel. I RECORDA:

NO MALTRACTES ELS RATOLINS D'ORDINADOR. SÓN IMPRESCINDIBLES PER FER-LOS SERVIR.A MÉS A MÉS, SI ELS MALTRACTES, POTSER DEMÀ NO ELS TROBES...