Garrofer i buganvília

Apreciat/da T. Cargol: Agraïda pel comentari. I, amb tota la teva bona intenció, que no dubto, em fas una pregunta gairebé d'examen. Bé, no sé si ets un/a especialista en botànica, ni un/a coneixedor/a de la teoria dels colors. Jo no en soc pas. En quan al tema últim, tot depèn... com altres coses. Depèn, per exemple, de la teva mirada i sensiblitat vers el món.
En quan a mi, haig de dir-te, amb tota confiança, que n'estic aprenent, encara, i l'examen el posposaré per un altre dia, doncs això... però, perquè estiguis més tranquil, el lila també em podríem fer moltes elucubracions: si combines el magenta amb una miqueta de blanc pots obtenir-lo: larel·li, lelo, lero, lila, lilaina... lil·liputenc, liró... i arbre saltiró!

Resumint:
Colors pigment (mescla aditiva) Primaris: Groc, magenta i blau cyan
Secundaris: Verd, vermell i violeta
 Colors llum (mescla sustractiva) Primaris: Verd, vermell i violeta (podem anar vestits entre un vestit amb un atractiu color entre morat i lila, també mostra tonalitats blavoses. ..) I Secundaris: Groc, magenta i blau cyan
Finalment, la Bougainvillea glabra més clàssica té un color que anomenaríem fúcsia,(magenta), encara que també la pots trobar rosada, taronja, groga...

Salut!

PD/ l'espígol i la lavanda les flors són petites (8-10 mm) i de color lila. pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre. ... color blau o violeta intens.

Moments fugaços de la nostra vida que donen sentit a l'existència. Instants fugissers però que queden fixats en la nostra memòria imperfecta.

Despren molta tendressa el teu poeme enfront la natura,
M'agradat molt la musicalitat que li dones.

a la plaça de can rosés, a les corts, davant de la biblioteca, i ha una altra escena d'amor d'aquestes entre un xiprer i una jacaranda que l'omple de flors blaves a la primavera. Al costat hi ha una acàcia de flors grogues que ara està plorant d'enveja.

No sempre podem percebre l'encís de les coses senzilles i aparentment banals.
Hi ha moments en que es perfilen llampecs de sensacions difícils de descriure.
Aquesta abraçada de rugosa escorça i primes branques punxenques i florides, és una imatge tan preciosa con sensual.
Jo tinc molt dies així, imatges que em fan aturar i mirar més endins del que es veu, sobretot amb la natura i especialment amb els arbres que em captiven especialment.
Potser demà no té res d'especial, però la percepció d'aquells instants és pura màgia.
Jo no he pogut veure aquest apassionat enllaç d'un esclat de primavera, però gràcies al teu poema, les paraules han esdevingut imatges plenes de llum i colors.

Una abraçada!

ho trobis tot banal.
Però "aquest agosarat esclat de vida", aquesta "abraçada vegetal d'estiu", han quedat plasmats per sempre més en els teus versos.
Una abraçada