Garabuix de sensacions

El xiuxiueig de la teva mirada,
es combina amb el soroll dels meus peus.
I les teves orelles ja molt cansades
de flaires antics, que ja ensumen a vell,
es riuen del tacte fred de les dents.
El silenci és sumit per la meva gargamella
i criden poemes els porus del braç;
els colors de la nit folguen tranquils
amb aquelles besades que no gosam dir.
I la meva llengua acaricia el teu pit,
mentre els teus llavis acaronen dolçament
l'amargura d'un món que avui viu en delit
i on no hi ha paraules s'amaguen els dits.
Torna la calma, però ja no és l'hivern
i els nostres cossos, confusos, es fonen al vent.