Futur imperfecte -6-

Capítol VI

Be, va dir l'Elna, començaré pel principi, no sé si faig be, però allà va:
- Com que veig que és el que et porta més intranquil·litat, són aquests somnis sobre records incerts del passat, et diré que efectivament hem descobert que hi han granges de nens com tu somiaves. Els crien més com animals que com a persones, això que són exactes que els nens dels amos. Els comencen a domesticar de petits, però no els fan els rentats de cervell, ni les programacions fins més grans, fins que han tingut fills. Un cop han procreat, dos o tres cops, segons els convingui, si necessiten més o menys mà d'obra, llavors els porten als laboratoris on els fan diversos processos, que exactament no et puc explicar perquè no ho sé tot, nosaltres pensem que som els que ja no servim per produir, se'ns renta el cervell i se'ns busca ofici, o se'ns classifica, segons la forma física i altres detalls que ignoro. El que si sé es que si algú de nosaltres procrea, cosa quasi impossible perquè som autòmats, se'ns pren el fill, que dipositen a les granges i tot torna a començar.
Vaig viureu a prop, l'hi va passar a l'Ilsa, que servia a la mateixa casa d'en Gerom, es van deixar portar pels sentiments i va passar el que t'he explicat, el nen a la granja i de l'Ilsa mai més en van saber res, jo m'imagino el pitjor. No van saber que en Gerom era el pare, sinó segurament que també hauria desaparegut. Tots vàrem dur la nostra pena en secret, sobretot en Gerom que a partir de les hores va canviar molt esdevenint un lluitador acèrrim, està desesperat perquè vol saber que se'n ha fet de l'Ilsa i somia trobar el seu fill.
Primer vàrem pensar que havia perdut el cap, però la tragèdia, li ha donat una lucidesa, una força i una manera d'enfocar les coses que tots depenem una mica dels seus criteris. Per nosaltres és com el nostre líder, no acostumem a fer res, sense consultar-li.
Tot el camí de tornada a casa van estar en silenci, el cap d'en Lom anava encaixant el puzle dels seus records. Al arribar, va fer un petó al front de l'Elna, i va retenir-la una estona entre els seus braços, no calien paraules, havien arribat a un nivell de complicitat, en què no es qüestionaven res, s'entenien sense dir cap paraula.